diumenge, 26 de juny de 2016

QUAN...

Quan les classes es buiden i els infants ja no venen a l'escola... Quan t'adones que el vent s'ha endut les abraçades i s'han acabat els petons a qualsevol hora i per qualsevol motiu... Quan ja no sents els 25 "Bon dia!" ni els 25 "Fins demà!"... Quan te'n vas a casa sense haver posat ni els encarregats i encarregades de demà ni la nova careta d'avui al calendari... Quan poses música abans de les 9 i només la sents tu... 

Aleshores, i només aleshores, t'adones de com de freda n'és l'aula sense ells.

Gràcies, taurons blancs, per haver-me ensenyat tant. Gràcies per regalar-me la millor de les aterrades que hauria pogut tenir al meu país després de set mesos i mig a Nicaragua.

Gràcies també famílies, mestres, Margarita, Marta... per tot. 

2 comentaris:

  1. Mireia, ets genial i super treballadora, com et vaig dir et vaig llegir abans de conèixe't per casualitat...la vida et dóna aquestes sorpreses.

    Un petonet molt gran i molta sort estiguis on estiguis, que confio que serà així.

    Seguim en contacte,

    Tamara

    ResponSuprimeix
  2. Aiiii Tamara! Milions de gràcies per escriure'm! Viam si ho fas més sovint :P
    Saps? Jo vaig saber que eres magnífica el primer dia que vaig venir a fer-te reforç :))) Tandebò hagués pogut estar més temps amb tu :(

    Em va fer taaaanta il·lusió que sabessis del meu blog!

    D'aquí uns minuts et penso fer una abraçada gegant!!!

    Mireia

    ResponSuprimeix