Quan les classes es buiden i els infants
ja no venen a l'escola... Quan t'adones que el vent s'ha endut les abraçades i
s'han acabat els petons a qualsevol hora i per qualsevol motiu... Quan ja no
sents els 25 "Bon dia!" ni els 25 "Fins demà!"... Quan te'n
vas a casa sense haver posat ni els encarregats i encarregades de demà ni la
nova careta d'avui al calendari... Quan poses música abans de les 9 i només la
sents tu...
Aleshores, i només aleshores, t'adones de
com de freda n'és l'aula sense ells.
Gràcies, taurons blancs, per haver-me
ensenyat tant. Gràcies per regalar-me la millor de les
aterrades que hauria pogut tenir al meu país després de set mesos i mig a
Nicaragua.
Gràcies també famílies, mestres,
Margarita, Marta... per tot.
Mireia, ets genial i super treballadora, com et vaig dir et vaig llegir abans de conèixe't per casualitat...la vida et dóna aquestes sorpreses.
ResponEliminaUn petonet molt gran i molta sort estiguis on estiguis, que confio que serà així.
Seguim en contacte,
Tamara
Aiiii Tamara! Milions de gràcies per escriure'm! Viam si ho fas més sovint :P
ResponEliminaSaps? Jo vaig saber que eres magnífica el primer dia que vaig venir a fer-te reforç :))) Tandebò hagués pogut estar més temps amb tu :(
Em va fer taaaanta il·lusió que sabessis del meu blog!
D'aquí uns minuts et penso fer una abraçada gegant!!!
Mireia