Quan les classes es buiden i els infants
ja no venen a l'escola... Quan t'adones que el vent s'ha endut les abraçades i
s'han acabat els petons a qualsevol hora i per qualsevol motiu... Quan ja no
sents els 25 "Bon dia!" ni els 25 "Fins demà!"... Quan te'n
vas a casa sense haver posat ni els encarregats i encarregades de demà ni la
nova careta d'avui al calendari... Quan poses música abans de les 9 i només la
sents tu...
Aleshores, i només aleshores, t'adones de
com de freda n'és l'aula sense ells.
Gràcies, taurons blancs, per haver-me
ensenyat tant. Gràcies per regalar-me la millor de les
aterrades que hauria pogut tenir al meu país després de set mesos i mig a
Nicaragua.
Gràcies també famílies, mestres,
Margarita, Marta... per tot.