Estic escrivint aquestes paraules avui diumenge 15 de maig de 2016, malgrat que ja fa tres setmanes que treballo a l'escola Bisbat d'Ègara de Terrassa. És la meva primera substitució a l'escola pública i el segon centre on treballo.
Quan penso que avui fa tot just un mes
que sóc al meu país, em sembla mentida. Si tot hagués anat com teníem previst
faria tan sols quatre dies de la nostra arribada, però tot passa per alguna
cosa i estic encantadíssima que les coses hagin anat com han anat.
Vaig arribar el divendres 15 d'abril i
vaig començar a treballar el dilluns 25. Espectacular! Teòricament eren sis dies
a jornada completa però aviat vaig saber que acabaria essent fins a final de
curs i vaig estar molt i molt contenta.
Sóc mestra de primer d'uns nens i nenes preciosos als quals intento regalar cada dia tot l'amor possible perquè estic convençuda que només així seran feliços i, per tant, podran aprendre. Alhora, ells són infinitament carinyosos amb mi i cada dia em permeten gaudir de la seva manera de pensar tan i tan lògica i contemplar com arriben a raonar tenint sis i set anys. Gràcies, taurons blancs, per ensenyar-me tant cada dia.
Sóc mestra de primer d'uns nens i nenes preciosos als quals intento regalar cada dia tot l'amor possible perquè estic convençuda que només així seran feliços i, per tant, podran aprendre. Alhora, ells són infinitament carinyosos amb mi i cada dia em permeten gaudir de la seva manera de pensar tan i tan lògica i contemplar com arriben a raonar tenint sis i set anys. Gràcies, taurons blancs, per ensenyar-me tant cada dia.
Felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies guapa!!!
ResponElimina