diumenge, 8 de maig de 2016

KLASS 2

Avui, quatre cosetes que em van quedar per comentar-vos de la pel·lícula "Klass".

Abans de res, cal saber que el pitjor del film és que està basat en fets reals. Fou una massacre a l'escola de secundària de Columbine (Estats Units) de l'any 1999. Van morir un total de 12 alumnes, 1 professor i els 2 nois que es van acabar suïcidant, i 24 van resultar-ne ferits. Un veritable malson.

"Klass" és un film sobre el bullying extrem, però no hem d'oblidar que el maltractament comença amb una mirada, una paraula, un gest. 


Segons el diccionari, bullying és tota forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars, de forma reiterada i al llarg del temps i que normalment té lloc a l'aula i al pati. I actualment encara hi tenim un afegit: el ciberbullying, que és el bullying que arriba a les llars de les víctimes. Aquest també esdevé en el cas dels nostres protagonistes.

Molta gent es pensa que el bullying és només el que veiem a les escenes tan fortes com les d'aquesta pel·lícula, però resulta que no: el bullying també és: exclusió social, malparlar d'algú, rebutjar-lo en els jocs al pati o en les activitats de classe i ignorar-lo. Així que tingueu present que tot això ja és maltractament. De fet, és tan senzill com fixar-se en la mateixa paraula: tractar malament a algú.

Aquest pot ser dut a terme per una o més persones, i a vegades fins i tot la major part del grup (o tot) n'és còmplice. Per tant, sempre hi ha, per una banda, el braç executor, i per l'altra, les persones observadores, que sovint no s'atreveixen a deixar de fer aquest paper per por a passar a ser víctimes. Tant culpables són les unes com les altres. O és que no és cruel observar com estan maltractant a algú i riure?

"Klass" reflexa molt bé, per una banda, la por que sent la víctima, i per altra, la incompetència d'alguns, i em mossego la llengua per no dir molts, mestres. Quants fan veure que no han vist res quan a classe una criatura riu d'una altra? Potser sí que ha estat un fet aïllat, però és que ni així és tolerable. És del tot inhumà tapar-se els ulls i fer com si res.

En aquesta pel·lícula l'única professora que intenta fer alguna cosa, tot i que tampoc amb gaire èxit, és la de matemàtiques. La resta continua fent classe com si res després de veure que allà hi passa alguna cosa. És indignant perquè el pitjor és que això és el que passa moltes vegades a la realitat. Una vergonya.

Finalment, vull acabar amb dos detalls i/o curiositats que em semblen interessants:

En primer lloc, em va sorprendre molt la indiferència de les persones que veuen que els dos nois arriben a l'escola armats. Sembla que no s'ho creguin i això, en la meva opinió, encara dramatitza més l'escena.

En segon lloc, hi ha unes escenes enmig de la pel·lícula en les quals uns nens s'estan "barallant de broma" als passadissos de l'escola. No sé si representen ells de petits o són uns altres; la qüestió és que a mi em va fer pensar allò que us deia l'altre dia: que les coses comencen sempre en broma. No obstant, és un quadre senzill i pacífic i veure'l abans que el protagonista sigui colpejat i humiliat m'ha commogut enormement.

2 comentaris:

  1. Una bona reflexió, Mireia. Als que no vivim de prop el món de les aules, ens ajuda a apropar-nos a aquesta realitat i fa pensar en què efectivament cal ser conscients com sovinet és quelcom que comença poc a poc, tal vegada de broma com dius tu, amb petits fets que poden arribar a fer molt de mal. Una abraçada des de Menorca

    ResponSuprimeix
  2. Moltíssimes gràcies Francina! Una abraçada des de Barcelona!

    ResponSuprimeix