diumenge, 22 de maig de 2016

COMPARTIR ÉS EL QUE ENS ENRIQUEIX

Abans de res, he de dir-vos que el que més il·lusió em fa és llegir els vostres comentaris. De fet, un dels motius principals pels quals escric aquest blog és aquest: per aprendre de vosaltres i reflexionar sobre el que m'exposeu.

Un dia "Annlee" em va deixar un comentari que vaig agrair moltíssim, com tots els que em feu, i em va semblar prou interessant com per escriure'n una entrada. Ho tenia pendent des d'aleshores. Em preguntava com valoro l’aspecte del modelatge i el de compartir coneixements entre mestres.

Abans de manifestar la meva opinió, però, especifiquem en què consisteix ben bé això del modelatge.

Modelatge, en general, és donar forma, conformar un model, representar amb exactitud. Tanmateix, en els darrers anys s'ha creat una nova excepció d'aquesta paraula. El modelatge educatiu és un procés mitjançant el qual les mestres que dominen unes determinades innovacions o estratègies metodològiques, les ensenyen a la resta de professorat. Així que vindria a ser "donar forma als mestres".

Evidentment, trobo genial que una part de la plantilla faci un curs o una formació i després ensenyi a la resta de mestres el que ha après per tal que tothom pugui fer ús dels nous coneixements. Però és que no és només que ho trobo positiu, sinó que opino que s'hauria de fer molt més i a totes les escoles, ja que és la millor solució per estalviar temps i diners i per millorar la cohesió del grup de mestres i aprofitar els interessos de cadascú.

A començament i a final de curs sovint hi ha cursos de formació permanent per a mestres. Què millor que fer grups i que cadascun vagi a un curs diferent per després poder intercanviar els coneixements un altre dia a l'escola? D'aquesta manera, el centre no caldrà que pagui tant (si és que és el cas), el professorat no haurà d'invertir tant de temps perquè després només s'intercanviarà el més important, i a més a més, ens farà aprendre junts després.

En la meva opinió, falten moltes estratègies en aquest sentit. El modelatge educatiu és un gran avenç, però encara ens queda molt camí per fer, ja que encara hi ha moltes escoles que ni ho coneixen. No hi ha prou xarxa d'intercanvi ni entre el professorat de la mateixa escola ni entre centres.

Per exemple, hi ha força mestres que fan formacions fora de l'horari escolar: des d'anglès fins a scrath passant per cursos d'escoles rurals, escoles de bosc, matemàtiques... Perquè no ho aprofitem per crear punts de trobada i fem que aquests ensenyin el que aprenen a les altres? Se'm ocórrer oferir un programa de formacions dins l'escola feta per a mestres i pensada per a mestres, tot i que també es podria obrir a les famílies interessades.

Es podria fer un quadre horari en el qual les mestres que ho desitgin apuntin el seu nom i el tema que exposaran en el dia i l'hora que els convingui (a primera hora del matí, al migdia, a la tarda...) i, d'aquesta manera, la resta de l'equip pugui anar a totes les xerrades del seu interès. N'hi poden haver que només durin dues hores un dia, per exemple, i d'altres que tinguin més continuïtat.

La veritat és que se m'acudeixen un munt d'estratègies com aquesta per tal de crear la xarxa de la qual parlava, però el problema és que necessitem que l'equip estigui motivat i il·lusionat i que tingui curiositat i ganes d'aprendre i la pena és que moltes vegades no és així: hi ha mestres que veuen la formació contínua com una simple pèrdua de temps.

Per a mi, ser mestra és interessar-se per saber com pots ensenyar millor les matemàtiques, és anar a l'escola sense importar-te l'hora de sortida, és apassionar-te per aprendre allò que et poden ensenyar els teus companys i companyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada