LA NOSTRA CLASSE (ELS TAURONS BLANCS) A TRAVÉS DE QUATRE IMATGES

Hem fet un quadre d'encarregats i encarregades per prendre responsabilitats i saber quan ens tocarà cada càrrec.

Per fí tenim el nostre quadre numèric. Gràcies per fer-lo boniques! També podeu veure el magnífic treball de colors primaris, secundaris i terciaris que vam fer.

Aquí tenim el nostre calendari amb les carones grogues, verdes i daurades. Les vermelles les vaig deixar a casa perquè estava convençuda que no caldria posar-ne ni una, i així és. Dijous va ser un dia preciós i vam sortir tan contents i contentes de l'escola! Avui somiaré que demà aconseguim una altra carona daurada.

I aquí tenim la meva roda de les emocions i les escales individuals que vam començar a fer divendres. Tots els infants van tenir l'oportunitat de començar a l'escala FANTÀSTICA però alguns van baixar durant el dia. Segur que demà tornarem a estar tots i totes per dalt, oi que sí?

COMPARTIR ÉS EL QUE ENS ENRIQUEIX

Abans de res, he de dir-vos que el que més il·lusió em fa és llegir els vostres comentaris. De fet, un dels motius principals pels quals escric aquest blog és aquest: per aprendre de vosaltres i reflexionar sobre el que m'exposeu.

Un dia "Annlee" em va deixar un comentari que vaig agrair moltíssim, com tots els que em feu, i em va semblar prou interessant com per escriure'n una entrada. Ho tenia pendent des d'aleshores. Em preguntava com valoro l’aspecte del modelatge i el de compartir coneixements entre mestres.

TREBALLO A L'ESCOLA BISBAT D'ÈGARA DE TERRASSA!

Estic escrivint aquestes paraules avui diumenge 15 de maig de 2016, malgrat que ja fa tres setmanes que treballo a l'escola Bisbat d'Ègara de Terrassa. És la meva primera substitució a l'escola pública i el segon centre on treballo.

Quan penso que avui fa tot just un mes que sóc al meu país, em sembla mentida. Si tot hagués anat com teníem previst faria tan sols quatre dies de la nostra arribada, però tot passa per alguna cosa i estic encantadíssima que les coses hagin anat com han anat.

Vaig arribar el divendres 15 d'abril i vaig començar a treballar el dilluns 25. Espectacular! Teòricament eren sis dies a jornada completa però aviat vaig saber que acabaria essent fins a final de curs i vaig estar molt i molt contenta.

Sóc mestra de primer d'uns nens i nenes preciosos als quals intento regalar cada dia tot l'amor possible perquè estic convençuda que només així seran feliços i, per tant, podran aprendre. Alhora, ells són infinitament carinyosos amb mi i cada dia em permeten gaudir de la seva manera de pensar tan i tan lògica i contemplar com arriben a raonar tenint sis i set anys. Gràcies, taurons blancs, per ensenyar-me tant cada dia. 

KLASS 2

Avui, quatre cosetes que em van quedar per comentar-vos de la pel·lícula "Klass".

Abans de res, cal saber que el pitjor del film és que està basat en fets reals. Fou una massacre a l'escola de secundària de Columbine (Estats Units) de l'any 1999. Van morir un total de 12 alumnes, 1 professor i els 2 nois que es van acabar suïcidant, i 24 van resultar-ne ferits. Un veritable malson.

"Klass" és un film sobre el bullying extrem, però no hem d'oblidar que el maltractament comença amb una mirada, una paraula, un gest. 

KLASS 1

Avui escric aquestes paraules amb una indignació immensa.

Acabo de veure la pel·lícula "Klass" (un drama realitzat pel director IImar Raag a Estònia) i, com em passa sovint, he sentit la necessitat d'escriure immediatament. És millor escriure aquestes coses en calent encara que et tremolin les mans.

"Klass" és una películ·la esgarrifosa, crua i realista sobre el maltractament escolar, tan infravalorat i tan present alhora, a la nostra societat.

És una pel·lícula que porta el bullying fins a les seves últimes conseqüències, tot i que per a mi això no és el més important. L'apoteòsic final no és més que una conseqüència extrema que tan debò aconsegueixi fer pensar a algunes persones sobre l'autèntica gravetat de l'assumpte. La meva indignació ha començat ja en les primeres escenes.