SOBRE MI

Em dic Mireia Serra Busqué i vaig néixer el dia 9 d'abril de 1991.

A banda de moltes altres, tinc tres grans passions: ballar, viatjar i ensenyar i aprendre amb els nens i nenes.

Sóc mestra de primària i aquesta és, sens dubte i des de sempre, la meva vocació. Per a mi és més que una feina, és una manera de ser i de viure. Perquè ho entengueu: no trobo mai el límit entre quan estic treballant i quan no, sigui cap de setmana o vacances d'estiu, hivern o primavera.


Sóc mestra per intentar fer una mica més feliços els infants amb els quals tinc l'oportunitat de compartir el meu temps. M'entusiasma formar-me constantment, arribar a un nou claustre i amarar-me de grans maneres de fer i aprendre de grans mestres que el món de les substitucions em dona l'oportunitat de conèixer.

Per cert, el juliol passat vaig aprovar les oposicions i vaig aconseguir la meva plaça per això! En principi al setembre ja començo el meu any de pràctiques com a funcionària!!! Sempre he pensat que m'encantaria no deixar mai de conèixer noves escoles i impregnar-me de noves metodologies, per això!

Els últims anys he viscut grans experiències que m'han fet créixer moltíssim professionalment i com a persona.

Quan vaig acabar la carrera vam fer, amb el que és ara el meu marit (el Joaquín), un voluntariat d'un curs sencer a una escola d'Anglaterra i a una altra de Nicaragua, dues experiències del tot enriquidores per aprendre anglès i viure vivències i viatges del tot irrepetibles. Des de Nicaragua vam viatjar durant 52 dies amb motxilla, transport públic i sense hostals decidits per dormir, per tot Costa Rica, el sud de Nicaragua i el nord de Panamà! Encara ara me n'hi tornaria ara mateix sense pensar-ho ni un segon!

Cal dir que viatjo sempre que puc, perquè m'omple moltíssim. Adoro conèixer gent, paisatges, cultures i maneres de fer i de veure la vida. Em sento afortunada d'haver conegut països tan brutals i haver fet viatges com aquest, que m'han marcat per sempre.

El primer curs que vaig treballar de mestra va ser a una escola concertada, com a tutora de 5è. Després ja vaig començar a les públiques i a hores d'ara ja n'he trepitjat 6 si no m'erro, totes elles ben diferents i de les quals he rebut experiències ben enriquidores. He conegut mestres que m'han fet seguir tenint una confiança immensa en què hi ha maneres precioses de viure l'educació, així que la meva feina m'agrada tant, o més, que quan vaig acabar la carrera. I el que és més important, tot allò que somiava aleshores, des de les classes, veig que és més possible que mai.

He cursat el Màster de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC i això, a banda de permetre'm ser Mestra d'Educació Especial, m'ha fet gaudir moltíssim i seguir aprenent sobre això que he fet durant tants anys: treballar individualment amb infants i donar-los tots els suports i ajudes necessàries per intentar-los fer més autònoms. Tinc pendent aprendre més psicologia, per cert, que m'interessa moltíssim des de sempre.

També sóc educadora emocional de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera i m'agrada tant ser-ho que, si pogués, compaginaria aquesta feina amb la de mestra.

Finalment, vaig tenir l'oportunitat de ser mestra d'alfabetització i, com gairebé tot el que descobreixo relacionat amb educació, també em va entusiasmar. Em moro de ganes de repetir-ho, perquè això sí que em va obrir un nou món desconegut per a mi des d'aleshores!

Necessito ballar (i fer estiraments!) perquè m’ho demana el meu cos constantment. He ballat diversos estils des de ben petitona, he creat i ballat "performances" per diferents actes de la ciutat, he treballat com a ballarina per turistes d'una masia, he fet coreografies per a nens i nenes i he ensenyat dansa a infants de P3 a 6è.

Adoro col·laborar amb el meu granet de sorra perquè la gent que estimo sigui un pèl més feliç i m'agrada més fer regals que rebre'ls. Diuen que sempre somric. Estic segura que el secret de la felicitat és que et faci feliç tot allò que fas i que facis tot allò que et fa feliç. M’agrada pintar a l’oli i tocar la flauta travessera, sentir el sol a la cara i prendre’l a la platja. M’agraden la xocolata, els àlbums il·lustrats i anar a veure obres de teatre. El llibre que mai falta a la meva tauleta de nit és: Tu mateix, d’en Jaume Soler i la Mercè Conangla. Sóc molt organitzada i si se'm cremés el mini piset on visc, m'enduria la meva agenda-diari sense dubtar-ho ni un segon. M'agraden els projectes artístics, l'scrapbooking i l'art en general. M'entusiasmen els jocs de taula i de rol des que era ben petita i m'apassiona que les meves aficions i el meu dia a dia a l'aula s'entrellacin tant.

Si no sabeu on sóc, busqueu-me a la Costa Brava. Estimo la meva terra i estic convençuda que la meva filla naixerà en una Catalunya lliure.

M'encanta escriure perquè em permet reflexionar i aprendre. És per aquest motiu que vaig començar aquest blog, amb moltíssima energia. Un blog en el qual explico les meves vivències vitals i en el món educatiu, on hi recullo tot allò que tinc la necessitat d'escriure i compartir. I, evidentment, el que més il·lusió em fa és llegir els vostres comentaris.

Hi escric reflexions sobre l’ensenyament, experiències que he tingut el privilegi de viure, històries del present i del passat, vivències de les escoles on he tingut el gust d'ensenyar i aprendre, aspectes sobre l'educació que somio i, fins i hi recullo contes i escric sobre pel·lícules, entrevistes i programes de televisió relacionats amb l'educació.

Així que, benvinguts i benvingudes!