diumenge, 24 d’abril de 2016

SEPARACIÓ, ORGANITZACIÓ I INVERSIÓ (NEUS SANMARTÍ)

Fa unes quantes setmanes en Carles Capdevila va entrevistar la Neus Sanmartí i la conversa va ser publicada al Diari Ara tant en format escrit com audiovisual. L'entrevista em va interessar molt i em va fer pensar tres qüestions que tinc ganes de compartir amb vosaltres.

En primer lloc, Neus Sanmartí opina que les facultats que preparen mestres van enrere i que l'escola va endavant. Diu que en un 15% o un 20% de les escoles es fan innovacions però que la formació de mestres respon a criteris antics i no estan en la línia del que innoven les escoles.

La meva opinió al respecte és la següent: sí que és cert que penso que moltes vegades és així, però també trobo que a vegades ocórrer al revés.

Hi ha escoles que encara són molt tradicionals i quan arribes al centre t'adones que tot el que has après a la universitat, i sobretot fora d'ella, està molt lluny del model que tens davant. I això no passaria si el sistema fos com a Finlàndia, on les mestres gaudeixen de llibertat pedagògica, perquè aleshores podríem aplicar les nostres idees innovadores. 

Estic completament d'acord amb l'afirmació que utilitza Neus Sanmartí quan diu que hi ha massa separació entre les escoles i les universitats. Tanmateix, jo afegiria que aquesta separació es dóna entre l'educació a les primeres edats i l'educació als instituts i a les universitats. Esperem, però, que aquesta separació cada vegada sigui menor.

Em dóna la sensació que hi ha molts més projectes innovadors en escoles d'educació infantil i primària que en instituts. Així doncs, la innovació ha començat des de les edats primerenques i triga a arribar a les més avançades, i per tant, a les universitats.

Paradoxalment, moltes universitats són pioneres en investigació i recerca i tenen grans professionals que creuen en la innovació. A més a més, en algunes assignatures es parla d'innovació i s'ensenyen noves didàctiques, però en canvi, com passa sovint, la teoria no és el mateix que la pràctica, i en la majoria de casos a l'hora de fer les classes es continuen utilitzant, sense sentit, les mateixes aules i els mateixos mètodes.

La segona idea de la Neus que m'ha fet reflexionar és la següent: "Necessitem aprendre tota l'organització espacial. Com m'organitzo, això són matemàtiques"

Tant que m'agrada a mi organitzar-me! Tant que m'agraden la meva preciosa agenda i els meus horaris d'excel! Diria que és quasi una de les meves aficions organitzar-me.

Encara recordo una vegada, quan jo era alumna, que vam fer un estudi sobre els horaris de tots els nens i nenes de la classe, i vam comprovar que els que fèiem moltes extraescolars i teníem quasi totes o totes les tardes ocupades, trèiem millors notes. 

En aquell moment el resultat em va xocar, però aviat ho vaig entendre perfectament. Com més coses fas, més necessitat tens d'organitzar-te i d'aprofitar el temps que et queda. De fet, diversos estudis també revelen que els nens i nenes que fan esport i dormen les hores adequades treuen millors notes.

Doncs amb aquesta idea ja he començat a pensar en diverses activitats per ensenyar aquestes matemàtiques que tant m'agraden als infants.

Per altra banda, Neus Sanmartí afegia "La geometria es fa fatal. Les tres dimensions de l'espai, l'orientació, són matemàtiques pures".

Completament d'acord. Són els temaris que sempre queden per l'última setmana de curs (de la mateixa manera que la història contemporània, per exemple) perquè són els últims del llibre i es fan extremadament ràpid i molt malament. Quina casualitat que això també tingui a veure amb la organització no? Per cert, què millor que fer sortides per treballar l'orientació?

Finalment, la tercera qüestió que em sembla molt important i que sovint és exposada últimament per les persones expertes en educació, és la d'invertir l'escola. La idea que les coses que normalment es fan a l'escola (buscar informació, experimentar...) s'haurien de fer a casa, i a l'escola el que s'hauria de fer són els deures: discutir-ho i treballar-ho.

Hi estic d'acord, tot i que crec que buscar informació i experimentar també hauria de tenir lloc a l'escola. Així doncs, potser la meva idea idea seria, més que invertir, focalitzar-ho tot a l'escola.

En relació als deures, molts defensen que reforcen els aprenentatges de classe, que ajuden a crear hàbits de treball, superació i disciplina i que reforcen la concentració i la memòria. Però aquest tema també tan discutit últimament donaria per molt, i per tant, me'l guardo per una altra entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari