LA REGLA D'EN KIKO

Les dades de maltractaments infantil a Catalunya són aterradores.

S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. I això passa indiferentment de l'edat, l'ètnia, la classe social i la religió.

A més a més, les dades de maltractament infantil del tercer trimestre de l'any passat de la Generalitat de Catalunya ens revelen que hi va haver 11457 infants i adolescents de 0 a 17 anys separats de la seva família: 4736 per maltractament infantil i 6721 per desprotecció.

I entre les tipologies de maltractament hi consten, per ordre de percentatges, la negligència (més del 70%), el maltractament psíquic i emocional, el prenatal, el físic, l'abús sexual, l'abandonament i l'explotació delictiva, laboral o sexual.

Cal actuar amb urgència.

La Regla d'en Kiko és un molt bon recurs. És un mètode per ajudar els pares, mares i professionals de l'educació davant de l’abús sexual. La proposta té com a base un conte i tot un seguit de pistes per tal d'iniciar la conversa amb els infants.

Per una banda, el conte és molt breu i té en Kiko i la seva amiga mà com a protagonistes. La mà sempre demana permís a en Kiko abans de tocar-lo i ell li dóna permís. Però quan vol tocar-lo dins de la roba interior, en Kiko li diu "NO", molt segur de sí mateix i molt enfadat.

Per altra banda, aquí hi ha algunes pistes que poden guiar la nostra conversa:

1. El teu cos és teu
Hem d’ensenyar als infants que el seu cos els pertany i que ningú no pot tocar-los sense el seu permís. La comunicació oberta i directa sobre la sexualitat i les ‘parts privades del cos’ en una edat primerenca, utilitzant els noms correctes per als genitals i altres parts del cos, ajudaran que els infants comprenguin el que no està permès. Cal ensenyar-los a dir "NO" i a explicar les seves vivències a una persona adulta que els prengui seriosament.

2. Forma bona de tocar - forma dolenta de tocar
Els hem d'ensenyar que no està bé que algú els miri o els toqui les parts privades. ‘La Regla d’en Kiko’ els ajuda a reconèixer un límit evident i fàcil de recordar: la roba interior.

3. Secrets bons - secrets dolents
Els secrets són una tàctica primordial de les persones que cometen abusos sexuals. Per aquest motiu és important ensenyar-los la diferència entre els secrets bons (una festa d'aniversari, per exemple) i els dolents. Els secrets que els preocupin, els facin sentir incòmodes, els espantin o els posin tristos, no són bons i no haurien de guardar-los.

4. La prevenció i la protecció són responsabilitats de les persones adultes
Quan els infants són objecte d’abús, senten vergonya, se senten culpables i tenen por. Hem d’evitar crear tabús en torn de la sexualitat per assegurar-nos que els infants sàpiguen a qui dirigir-se si estan preocupats, nerviosos o tristos. Les persones adultes hem d’estar atentes i ser receptives als seus sentiments i comportaments, sempre.