Avui no és diumenge ni tampoc és el dia
mundial de res, però és un dia importantíssim, i per tant, el blog es torna a
merèixer una entrada extra, extra important.
Avui no puc estar més orgullosa de la
meva germana, de l'artistassa i comunicadora de la família.
Amistats, família, mestres... Avui no em
pot fer més il·lusió que veieu aquest reportatge. Em moro de ganes que conegueu
el nostre dia a dia aquí a Nicaragua i que us feu la idea del que us he anat explicant
tots aquests mesos.
Fa unes setmanes us vaig avançar que la
Carla ens estava fent un reportatge de la nostra rutina aquí a Nicaragua però mai
m'hauria imaginat que m'arribés a agradar tant.
Felicitats, un cop més, Carla, per la
teva professionalitat. Has fet una meravella sense recursos ni temps.
Espero els vostres comentaris amb més il·lusió que mai.
Espero els vostres comentaris amb més il·lusió que mai.
Bueno bueno bueno.. tota la raó no em puc imaginar com ha pogut fer això amb els recursos que tindríeu per gravar allà, el temps, no seeee al•lucinant!!!! Quines idees, quines coses, quina manera de transmetre una rutina d’aquesta manera tant natural i endinsant-la en un documental que a la vegada t’informa de la fundació i el projecte!!! Buaghhh res millor que poder veure aquest vídeo per poder imaginar-te allà Mireia! Carlaaa es indescriptible el que has fet!!! M’ha encantat aquest documental! Sou una passada ‘vaya par de hermanas’!!! Sou unes cracks en tot el que feu!!! Carla mil gracies per aquesta curada i Mireia mil gracies per ser tal i com ets! No sé que més dir! Nomes que OLÉ!
ResponElimina:) Aiii Nataxa!!! OLÉ TU! Gràcies gràcies gràcies!!! Que exagerada ets! :P
ResponEliminaLa càmera no era professional i el temps era limitadíssim! :)
Molt bon reportatge i gran feina la que feu a Estelí. FELICITATS per partida TRIPLE! :))
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Annlee :)))
ResponEliminaOstres, Mireia! Quina experiència més interessant!! Jo també vaig estar fent un voluntariat durant un mes al Perú, però a una casa d'acollida. Segur que esteu aprenent moltíssim i serà un temps que sempre us quedarà en el record en un futur. Enhorabona per tot el que feu allà i tot el que esteu aportant. Una abraçada!!
ResponEliminaFany! Moltíssimes gràcies pel teu comentari! M'has d'explicar el voluntariat del Perú algun dia! Segur que també va ser espectacular! Gràcies per tot i una gran abraçada!
ResponElimina