dimarts, 8 de març de 2016

DIA MUNDIAL DE LA DONA

Avui, dia 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona. Un dia en el qual hauríem de reflexionar sobre la nostra situació i, sobretot, fer-hi alguna cosa. Però avui és un dia, de fet, com els altres 364 dies de l'any. O és que les dones no som treballadores cada dia?

Ja només l'existència d'aquesta celebració ens demostra que la igualtat no està assolida. I si no ho està en un país suposadament democràtic i amb lleis que ens haurien de donar suport com el nostre, fixar-nos en altres parts del món és terrible. Les dades són esfereïdores.

El 65% de les persones analfabetes de la Terra són dones, és a dir, que hi ha el doble de dones que d’homes que no saben llegir. A més a més, les dones ocupen només el 6% de llocs ministerials de la Terra i a l’Àsia es calcula que hi ha un milió de criatures, la gran majoria nenes, obligades a exercir la prostitució.

I aquí, a Nicaragua, una de cada tres dones ha patit alguna forma de violència física o sexual a la seva vida. Viure-ho en primera persona és una de les situacions més espantoses, desesperants i desconcertants que he viscut mai.

I no cal anar molt lluny. Constantment succeeixen horribles esdeveniments que ens recorden aquesta culpabilització de la dona per ser víctima de violència de gènere. Massa sovint passen coses com aquesta:

"Ningú es va preguntar on era el fill de puta que va acabar amb els meus somnis, les meves esperances, la meva vida. No, més aviat van començar a fer-me preguntes inútils. Quina roba duies? Per què caminaves sola? Com és que una dona viatja sense companyia? Et vas ficar en un barri perillós, què esperaves? Van qüestionar als meus pares, per donar-me ales, per deixar que sigui independent, com qualsevol ésser humà. En ser dona, el crim es minimitza. Es torna menys greu, perquè, és clar, jo m'ho vaig buscar".

Tal i com ja sabeu, parlo de les dues noies argentines assassinades a l'Equador a finals d'aquest febrer, dues noies assassinades per ser dones i per ser lliures.

Així doncs, el dia que no faci falta celebrar el dia mundial de la dona, el dia que vagin a l'escola tantes nenes com nens, el dia que hi hagi tantes presidentes com presidents, i el dia que les dones puguem anar soles pel món sense haver de sentir aquestes calamitats, aleshores, i potser només aleshores, anirem pel bon camí.

Mig milió de dones moren cada any per complicacions en el moment del part que es podrien evitar. Evitem-ho si us plau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada