Avui,
dia 8
de març, és el Dia Internacional de la Dona. Un dia en el qual hauríem de
reflexionar sobre la nostra situació i, sobretot, fer-hi alguna cosa. Però avui
és un dia, de fet, com els altres 364 dies de l'any. O és que les dones no som
treballadores cada dia?
Ja només
l'existència d'aquesta celebració ens demostra que la igualtat no està
assolida. I si no ho està en un país suposadament democràtic i amb lleis que
ens haurien de donar suport com el nostre, fixar-nos en altres parts del món és
terrible. Les dades són esfereïdores.
El 65% de les
persones analfabetes de la Terra són dones, és a dir, que hi ha el doble de
dones que d’homes que no saben llegir. A més a més, les dones ocupen només el
6% de llocs ministerials de la Terra i a l’Àsia es calcula que hi ha un milió
de criatures, la gran majoria nenes, obligades a exercir la prostitució.
I aquí, a Nicaragua, una de cada tres dones ha patit alguna forma de violència física o sexual a la seva vida. Viure-ho en primera persona és una de les situacions més espantoses, desesperants i desconcertants que he viscut mai.
I no cal anar molt lluny. Constantment succeeixen horribles esdeveniments que ens recorden aquesta culpabilització de la dona per ser víctima de violència de gènere. Massa sovint passen coses com aquesta:
"Ningú es va
preguntar on era el fill de puta que va acabar amb els meus somnis, les meves
esperances, la meva vida. No, més aviat van començar a fer-me preguntes
inútils. Quina roba duies? Per què caminaves sola? Com és que una dona viatja
sense companyia? Et vas ficar en un barri perillós, què esperaves? Van
qüestionar als meus pares, per donar-me ales, per deixar que sigui independent,
com qualsevol ésser humà. En ser dona, el crim es minimitza. Es torna menys
greu, perquè, és clar, jo m'ho vaig buscar".
Tal i com ja
sabeu, parlo de les dues noies argentines assassinades a l'Equador a finals
d'aquest febrer, dues noies assassinades per ser dones i per ser lliures.
Així doncs, el
dia que no faci falta celebrar el dia mundial de la dona, el dia que vagin a
l'escola tantes nenes com nens, el dia que hi hagi tantes presidentes com
presidents, i el dia que les dones puguem anar soles pel món sense haver de
sentir aquestes calamitats, aleshores, i potser només aleshores, anirem pel bon
camí.
Mig milió de
dones moren cada any per complicacions en el moment del part que es podrien
evitar. Evitem-ho si us plau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada