Avui no és diumenge ni tampoc és el dia
mundial de res, però és un dia importantíssim, i per tant, el blog es torna a
merèixer una entrada extra, extra important.
Avui no puc estar més orgullosa de la
meva germana, de l'artistassa i comunicadora de la família.
Amistats, família, mestres... Avui no em
pot fer més il·lusió que veieu aquest reportatge. Em moro de ganes que conegueu
el nostre dia a dia aquí a Nicaragua i que us feu la idea del que us he anat explicant
tots aquests mesos.
Fa unes setmanes us vaig avançar que la
Carla ens estava fent un reportatge de la nostra rutina aquí a Nicaragua però mai
m'hauria imaginat que m'arribés a agradar tant.
Felicitats, un cop més, Carla, per la
teva professionalitat. Has fet una meravella sense recursos ni temps.
Espero els vostres comentaris amb més il·lusió que mai.
Espero els vostres comentaris amb més il·lusió que mai.