Bon dia! Vosaltres deveu estar dinant. Jo
avui he matinat.
Sabeu? Ja fa quasi cinc mesos que visc en
aquesta terra i encara veig coses noves quan passejo per Estelí. Els dies que li
hem estat ensenyant la ciutat a la Carla m'he fixat molt en els murals que omplen els carrers. Es
tracta de més de 100 murals realitzats per nens i nenes d'aquí gràcies a un
projecte anomenat "Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil (FUNARTE)".
Les
parets d'Estelí expliquen la seva història, la cultura i la seva realitat quotidiana. La meva, de realitat quotidiana, ja torna
a estar en marxa, després d'aquestes magnífiques vacances i de la visita de
la meva princesa.
El
nou curs ja va sobre rodes. L'escola continua creixent i les classes de dansa ja estan completament normalitzades. La
primera setmana em vaig fer l'horari i vaig parlar amb l'equip docent sobre els
meus projectes. Com sempre, els agraeixo moltíssim la confiança i llibertat que
em donen.
Una de les novetats d'aquest curs és que he
decidit ampliar les hores i el nombre d'alumnat al qual ofereixo atenció individualitzada i ho faig de
manera més organitzada i rutinària que l'any passat, talment com si fos la
mestra de reforç o repàs de l'escola. A més dels infants que tenia, ho faig
també a d'altres més grans, alguns amb síndrome
de down.
En algun cas treballem per parelles (i
potser també faré algun petit grup) i en algun altre deixo una mica de banda
els aprenentatges acadèmics per centrar-me més en el comportament i la conducta.
Els segueixo preparant activitats, però
també disposo de quadernets i llibres de text que vaig trobar durant el projecte d'endreça i organització de la
biblioteca que vam dur a terme els voluntaris i voluntàries la primera
setmana d'aquest nou curs. Era una llàstima que no s'utilitzessin!
Per una banda, ja he entrat de ple amb
les sessions d'emocions que realitzo
als tres grups de primària i potser també en faré alguna d'intel·ligències
múltiples.
Per altra banda, hem deixat de fer les
dinàmiques per al professorat dels divendres, ja que aquest dia de la setmana
normalment no anem a l'escola. Em sap molt de greu perquè era una activitat que
m'agradava moltíssim però també em fa
molta il·lusió dedicar els divendres a conèixer altres centres educatius
d'Estelí. Era quelcom que volia fer des que vaig arribar.
Finalment, ja no sóc cotutora al grup de
6, 7 i 8 anys però sí que vaig rotant per les classes quan ho necessiten o quan
es fa quelcom especial. Així que entre
les sessions de dansa, emocions i atenció individualitzada tinc l'horari ple,
ple d'il·lusió.
Us avanço que el reportatge que ens va fer la Carla és més que espectacular i que
el proper diumenge penjaré l'altre
escrit que vam fer juntes. No us el perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada