diumenge, 7 de febrer de 2016

EXPERIÈNCIES QUE ACABEN... EXPERIÈNCIES QUE CONTINUEN... EXPERIÈNCIES QUE COMENCEN...

Bon diumenge de nou i bon any (encara que vaig una mica tard)!

Després d'unes quantes setmanes perduda per Amèrica Central, ja torno a ser aquí, ara sí, amb moltes ganes de reemprendre el blog i de començar demà el nou curs a l'escola Cristal.

No puc negar que el viatge ha estat brutal. Hem estat per tot Costa Rica, el sud de Nicaragua i el nord de Panamà i ho hem fet de forma molt i molt econòmica per tal de poder ser fora el màxim de dies. Al final n'han estat 52, ja que el 21 de gener vam acabar el nostre recorregut per trobar-nos amb la Carla, la meva germana, a l'aeroport de Managua.

El retrobament, com ja us imagineu, després de quasi quatre mesos de no poder abraçar-nos, va ser increible. He estat tan contenta aquests dies amb ella! Hem compatit tant! Realment, la trobava molt a faltar. Ha vingut a veure'ns 20 dies i dimarts ja torna cap a Catalunya. 

Amb ella, hem aprofitat per anar a veure la part del Carib de Nicaragua, que era una zona que ens quedava pendent i que estàvem convençuts que li agradaria molt. Així que fins ara no he estat tranquila aquí a Estelí per continuar el blog. M'he volgut dedicar exclusivament a ella i gaudir-la al màxim.

Tot i que estic una mica trista perquè ja se'n va, estic molt satisfeta dels milers de coses que hem fet juntes. Algunes són realment interessants (les anireu coneixent els propers diumenges) i el millor és que a Catalunya, amb la rutina que ens envolta, no ho hauríem fet.

Ens apassiona compartir projectes futurs i il·lusionar-nos juntes trobant relacions entre les nostres professions!

De moment us avanço que aquesta quasi comunicadora audiovisual (es gradua al maig, quan tornem) ens està fent un reportatge espectacular de la nostra rutina aquí a Nicaragua i que hem gaudit moltíssim preparant juntes alguna entrada que properament podreu llegir.

Dimenge que ve penjaré un escrit que vam fer l'altre dia i que ens va sorgir de manera natural a partir d'una conversa que estàvem tenint sobre l'anglès a l'educació. Vam decidir apofitar la situació per fer-nos una entrevista a nosaltres mateixes i ens ho vam passar de meravella, ja us ho podeu imaginar. Així que diumenge que ve ella serà la convidada especial del blog.

Demà vindrà a l'escola a acabar de gravar les últimes imatges, dimarts el Joaquín i jo l'acompanyarem a l'aeroport de la capital i dimecres ja començarem l'escola de forma normalitzada.

Tinc ganes de tornar a l'escola i d'acabar de gaudir aquests tres mesos justos que em queden de voluntariat aquí a Estelí. N'eren cinc en total i el curs passat en vam fer dos de justos (octubre i novembre). Tres mesos és molt poc temps si tinc en compte tots els projectes que em queden per fer! Tinc un munt d'idees i molt pocs dies per dur-les a terme.

El nostre gran viatge ha finalitzat però encara ens queda conèixer algunes zones de Nicaragua que visitarem durant els caps de setmana des d'aquí a Estelí com havíem fet a l'octubre i al novembre. L'experiència del voluntariat continua... amb unes ganes immenses de seguir aprenent i aportant el màxim possible.

I alhora, és moment de començar a pensar en la meva vida a partir de l'11 de maig, a Catalunya, cosa que també m'entusiasma. La meva vida a Catalunya, amb les persones que estimo, amb les coses de sempre, amb ella de nou. Tot té el seu moment, tot és bonic, tot em fa feliç.

2 comentaris:

  1. Mireiaaaaaa Quina passada que maco poder llegir això M’encanta poder llegir-te així d'entusiasmada i feliç de la vida! Es una passada poder veure aquesta manera que tens de viure les coses es indescriptible!
    Un petonas enormeee i una abraçada reconfortadora! Estaré esperant-te a la tornada, però de moment encara queda temps allà per gaudir així que.... a gaudir! T'estimoo!

    ResponSuprimeix
  2. :))) Aiii! Quan torni haurem de reservar-nos un cap de setmana sencer, com a mínim :P

    ResponSuprimeix