Bon diumenge de nou i bon any (encara que
vaig una mica tard)!
Després d'unes quantes setmanes perduda
per Amèrica Central, ja torno a ser aquí, ara sí, amb moltes ganes de reemprendre
el blog i de començar demà el nou curs a l'escola Cristal.
No puc negar que el viatge ha estat brutal. Hem estat per tot Costa Rica, el sud de
Nicaragua i el nord de Panamà i ho hem fet de forma molt i molt econòmica per
tal de poder ser fora el màxim de dies. Al
final n'han estat 52, ja que el 21 de gener vam acabar el nostre recorregut per
trobar-nos amb la Carla, la meva germana, a l'aeroport de Managua.
El retrobament, com ja us imagineu,
després de quasi quatre mesos de no poder abraçar-nos, va ser increible. He
estat tan contenta aquests dies amb ella! Hem compatit tant! Realment, la
trobava molt a faltar. Ha vingut a veure'ns 20 dies i dimarts ja torna cap a
Catalunya.
Amb ella, hem aprofitat per anar a veure la
part del Carib de Nicaragua, que era una zona que ens quedava pendent i que estàvem
convençuts que li agradaria molt. Així que fins ara no he estat tranquila aquí
a Estelí per continuar el blog. M'he volgut dedicar exclusivament a ella i
gaudir-la al màxim.
Tot i que estic una mica trista perquè ja
se'n va, estic molt satisfeta dels milers de coses que hem fet juntes. Algunes
són realment interessants (les anireu coneixent els propers diumenges) i el
millor és que a Catalunya, amb la rutina que ens envolta, no ho hauríem fet.
Ens
apassiona compartir projectes futurs i il·lusionar-nos juntes trobant relacions
entre les nostres professions!
De moment us avanço que aquesta quasi comunicadora audiovisual
(es gradua al maig, quan tornem) ens
està fent un reportatge espectacular de la nostra rutina aquí a Nicaragua i
que hem gaudit moltíssim preparant juntes alguna entrada que properament podreu
llegir.
Dimenge
que ve penjaré un escrit que vam fer l'altre dia i que ens va
sorgir de manera natural a partir d'una conversa que estàvem tenint sobre
l'anglès a l'educació. Vam decidir apofitar la situació per fer-nos una
entrevista a nosaltres mateixes i ens ho vam passar de meravella, ja us ho
podeu imaginar. Així que diumenge que ve ella serà la convidada especial del
blog.
Demà vindrà a l'escola a acabar de gravar
les últimes imatges, dimarts el Joaquín i jo l'acompanyarem a l'aeroport de la
capital i dimecres ja començarem l'escola de forma normalitzada.
Tinc
ganes de tornar a l'escola i d'acabar de gaudir aquests tres mesos justos que
em queden de voluntariat aquí a Estelí. N'eren cinc en total i el curs passat en
vam fer dos de justos (octubre i novembre). Tres mesos és molt poc temps si
tinc en compte tots els projectes que em queden per fer! Tinc un munt d'idees i
molt pocs dies per dur-les a terme.
El nostre gran viatge ha finalitzat però
encara ens queda conèixer algunes zones de Nicaragua que visitarem durant els
caps de setmana des d'aquí a Estelí com havíem fet a l'octubre i al novembre.
L'experiència del voluntariat continua... amb unes ganes immenses de seguir
aprenent i aportant el màxim possible.
I alhora, és moment de començar a pensar
en la meva vida a partir de l'11 de maig, a Catalunya, cosa que també
m'entusiasma. La meva vida a Catalunya, amb les persones que estimo, amb les
coses de sempre, amb ella de nou. Tot té
el seu moment, tot és bonic, tot em fa feliç.
Mireiaaaaaa Quina passada que maco poder llegir això M’encanta poder llegir-te així d'entusiasmada i feliç de la vida! Es una passada poder veure aquesta manera que tens de viure les coses es indescriptible!
ResponEliminaUn petonas enormeee i una abraçada reconfortadora! Estaré esperant-te a la tornada, però de moment encara queda temps allà per gaudir així que.... a gaudir! T'estimoo!
:))) Aiii! Quan torni haurem de reservar-nos un cap de setmana sencer, com a mínim :P
ResponElimina