CONEGUEM LA TERRA ON VIVIM

Tenim una proposta!

"Coneguem la terra on vivim" (aquest és el nom que se'ns ha acudit a nosaltres però podria ser qualsevol altre) és una assignatura que creiem essencial per a totes les escoles.

Ja sabem que hi ha alguns centres educatius que treballen en algun moment la cultura catalana i les seves tradicions, però és cert que d'altres no ho fan i trobem que és imprescindible. Pensem que hauria de ser una assignatura reconeguda i tan important com qualsevol altra. 

L'HORARI PLE, PLE D'IL·LUSIÓ

Bon dia! Vosaltres deveu estar dinant. Jo avui he matinat.

Sabeu? Ja fa quasi cinc mesos que visc en aquesta terra i encara veig coses noves quan passejo per Estelí. Els dies que li hem estat ensenyant la ciutat a la Carla m'he fixat molt en els murals que omplen els carrers. Es tracta de més de 100 murals realitzats per nens i nenes d'aquí gràcies a un projecte anomenat "Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil (FUNARTE)". 

FINS A QUIN PUNT ÉS IMPORTANT L'ANGLÈS EN L'EDUCACIÓ?

Creus que és important estudiar anglès a l'escola?

Carla: -Sí, crec que és imprescindible que des de ben petits els nens i nenes facin l'assignatura d'anglès, però no crec que se li hagi de donar més importància que a les altres assignatures.

Mireia: -Sí, crec que és molt important perquè obre les portes del món en el qual vivim. Tot i així, crec que moltes assignatures són tan importants com l'anglès.  

A quina edat s'ha de començar a ensenyar?

Carla: -Com més petits siguin millor, ja que com més aviat, més facilitat tenen per aprendre i familiaritzar-se amb un idioma.

Mireia: -Tan aviat com sigui possible. L'ideal seria que l'anglès esdevingués una llengua ben coneguda, doncs cal aprendre-la aviat.

EXPERIÈNCIES QUE ACABEN... EXPERIÈNCIES QUE CONTINUEN... EXPERIÈNCIES QUE COMENCEN...

Bon diumenge de nou i bon any (encara que vaig una mica tard)!

Després d'unes quantes setmanes perduda per Amèrica Central, ja torno a ser aquí, ara sí, amb moltes ganes de reemprendre el blog i de començar demà el nou curs a l'escola Cristal.

No puc negar que el viatge ha estat brutal. Hem estat per tot Costa Rica, el sud de Nicaragua i el nord de Panamà i ho hem fet de forma molt i molt econòmica per tal de poder ser fora el màxim de dies. Al final n'han estat 52, ja que el 21 de gener vam acabar el nostre recorregut per trobar-nos amb la Carla, la meva germana, a l'aeroport de Managua.

El retrobament, com ja us imagineu, després de quasi quatre mesos de no poder abraçar-nos, va ser increible. He estat tan contenta aquests dies amb ella! Hem compatit tant! Realment, la trobava molt a faltar. Ha vingut a veure'ns 20 dies i dimarts ja torna cap a Catalunya.