diumenge, 8 de novembre de 2015

"QUAN ESTEM CONTENTS LA VIDA ES VEU BONICA"

Ahir us vaig explicar dues de les funcions que realitzo de manera habitual a l'escola. Avui us comentaré les altres tres.

En primer lloc i tal i com us vaig avançar l'altre dia, es podria dir que sóc la mestra de dansa de l'escola. Sí sí, tal i com ho llegiu. Ensenyo danses folklòriques de Catalunya aquí a Nicaragua! Vam fer un horari i tinc una sessió per setmana amb cadascun dels set grups del centre. 

Aquesta és la primera funció que vaig començar a fer el centre perquè la veritat és que me'n moria de ganes. El curs (2012-2013) que vaig estar ensenyant danses a l'escola Mossèn Cinto Verdaguer de Rubí vaig ser tan i tan feliç!!!

La segona tasca que realitzo individualment se centra amb el grupet de quatre nens que més dificultats té de la classe. La Yolanda em va demanar que preparés activitats per ells i després hi treballés una estona cada dia. El cert és que m'encanta fer-ho i a vegades s'acaba convertint en una tasca per tot el grup de primer grau.

Finalment, l'altre dia, mentre treballàvem les emocions, va sorgir la meva darrera funció (fins al moment, és clar). La Yolanda va fer una activitat molt bonica, tot i que també molt dura i interessantíssima, sobre què fa feliços i tristos als infants. Entre les dues vam decidir donar-li continuïtat perquè fou realment captivant i vam veure que valia la pena treure'n suc.

Ja tenia pensat que aquest fos un dels meus projectes a l'escola (juntament amb el de la dansa) i el cert és que em fa moltíssima il·lusió començar-ho a fer ja.Em va faltar temps per començar a preparar sessions per treballar aquesta temàtica que tan i tan m'agrada. Crec que és una de les assignatures essencials a l'escola i sempre que estic amb nens i nenes intento dedicar-m'hi. Estic convençuda que és molt més important conèixer i saber gestionar les nostres emocions que moltes altres coses, doncs tal i com va dir una meravellosa personeta de la meva classe, quan estem contents la vida es veu bonica! 

Cap comentari:

Publica un comentari