En primer lloc i tal i com us vaig
avançar l'altre dia, es podria dir que sóc la mestra de dansa de l'escola. Sí sí, tal i com ho llegiu. Ensenyo
danses folklòriques de Catalunya aquí a Nicaragua! Vam fer un horari i tinc una
sessió per setmana amb cadascun dels set grups del centre.
Aquesta és la primera funció que vaig
començar a fer el centre perquè la veritat és que me'n moria de ganes. El curs
(2012-2013) que vaig estar ensenyant danses a l'escola Mossèn Cinto Verdaguer
de Rubí vaig ser tan i tan feliç!!!
La segona tasca que
realitzo individualment se centra amb el grupet
de quatre nens que més dificultats té de la classe. La Yolanda em va
demanar que preparés activitats per ells i després hi treballés una estona cada
dia. El cert és que m'encanta fer-ho i a vegades s'acaba convertint en una
tasca per tot el grup de primer grau.
Finalment, l'altre dia, mentre
treballàvem les emocions, va sorgir
la meva darrera funció (fins al moment, és clar). La Yolanda va fer una
activitat molt bonica, tot i que també molt dura i interessantíssima, sobre què fa feliços i tristos als infants. Entre
les dues vam decidir donar-li continuïtat perquè fou realment captivant i vam
veure que valia la pena treure'n suc.
Ja tenia pensat que aquest fos un dels
meus projectes a l'escola (juntament amb el de la dansa) i el cert és que em fa
moltíssima il·lusió començar-ho a fer ja.Em va faltar temps per començar a
preparar sessions per treballar aquesta temàtica que tan i tan m'agrada. Crec
que és una de les assignatures essencials a l'escola i sempre que estic amb
nens i nenes intento dedicar-m'hi. Estic convençuda que és molt més important
conèixer i saber gestionar les nostres emocions que moltes altres coses, doncs tal i com va dir una meravellosa personeta
de la meva classe, quan estem contents la vida es veu bonica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada