diumenge, 22 de novembre de 2015

LA DISTÀNCIA

La distància és molt més que estar lluny, és molt més que estar a quasi 9000 kilòmetres de tu. La distància és tenir un peu aquí i l'altre allà, i a vegades, deixar una mica de banda els sentiments per poder complir els somnis. 

La distància és veure amb perspectiva el curs passat a l'escola i, tot i recordar que va ser molt dur, trobar a faltar aquelles petites coses inexplicables. És enyorar nens i nenes de Catalunya però saber que quan marxi se'm trencarà el cor pels d'aquí. És decidir estar lluny durant gairebé vuit mesos per formar part d'un projecte educatiu, malgrat tot. 

La distància és suplicar a les persones que més estimo que preparin milers d'abraçades com les que em van fer hores abans de marxar. És recordar aquell dia a l'aeroport i pensar intensament en la felicitat del retrobament. I en les promeses... 

La distància és tenir dies en els quals desitjo tele-transportar-me amb totes les meves forces, inclús més que quan era petita. Dies d'skypes grisos que necessitaven una eterna abraçada, però també dies d'skypes en els quals no puc deixar de plorar d'emoció. La distància és plorar de tristesa i no poder calmar-te, plorar d'alegria i no poder abraçar-te. 

La distància són les sorpreses i els detalls. I és sentir-me afortunada per viure a l'època de la comunicació, perquè la distància són les eternes notes de veu, les trucades i els skypes, la diferència horària i els aniversaris des de lluny, els incomptables "t'enyoro" i "et trobo a faltar". 

La distància és escoltar una cançó i pensar en aquella persona, llegir un text i enviar-lo a algú, recordar, i sobretot, fer-ho saber. La distància és veure la sèrie que sé que estaràs veient, és somiar-te i adonar-me, una vegada més, de fins a quin punt penso en tu fins i tot dormint. 

La distància és assumir que sóc l'amiga que sovint és lluny, però també és veure que les amistats de debò continuen intactes, perquè la distància separa cossos, no cors. És valorar més que mai un cacaolat amb una amiga, una tarda al Viena després de l'escola i un dia sencer amb tu, princesa. 

La distància és continuar essent valentes com fins ara... perquè aleshores... i potser només aleshores... tot tindrà la seva recompensa. 

4 comentaris:

  1. Aquesta es una de les meves publicacions preferides! M'has fet plorar!!
    Aixx ets indescriptible, la distancia es estimar estimar i saber que res millor que el que estàs fent podries tar fent ara mateix. La distancia es saber que encara que estiguem en continents diferents a molts kilòmetres de distancia se que ens tenim! Gràcies infinites per aquetes paraules, que m'han fet sentir i emocionar-me, gracies per reglar escrits així!

    ResponSuprimeix
  2. La vaig escriure un dia que pensava molt en les persones que estimo i que són lluny :) GUAPA GUAPA I GUAPA!!! Gràcies a tu per llegir-ho i sentir-ho tant!

    ResponSuprimeix
  3. Què polit, Mireia. Després que em deixassis un comentari en es bloc he visitat es teu, i ja fris de trobar una estona per llegir es teus posts amb calma! Què interessant es teu bagatge, també ses reflexios que fas. M'agradarà seguir-lo. Una abraçada des de Menorca :)

    ResponSuprimeix
  4. Ostres Francina moltes gràcies per les teves paraules! Em fan somriure! Espero que trobis aquesta estoneta que desitges i jo estaré molt contenta de seguir en contacte en tu i rebre algun comentari! Jo et poso entre els "blogs entre els quals m'encanta perdre'm"! Una abraçada guapa! Ara mateix des de Nicaragua. Normalment és des de Barcelona :)

    ResponSuprimeix