Perquè m'estan deixant fer allò que m'apassiona, perquè confien en mi i em valoren, perquè quan
penso en aquella por que tenia abans de venir em fa riure. Aquella por de ser només observadora i no poder fer classes. Aquella por d'estar aprenent tan sols a
partir de la mirada i no gràcies a nous projectes.
Estic
a
la classe de la Yolanda, amb uns nens i
nenes encantadors que serien més o menys de primer i segon a Catalunya.
L'escola comença a les 8 i acaba a les
15:30. Sabent això i si us dic que aquell
dilluns a les 9 ja estava fent un dictat de paraules als de primer (i més
tard uns exercicis de matemàtiques), ja us podeu imaginar la llibertat que
sento.
L'horari de la meva classe proposa, cosa
que trobo molt encertada, fer castellà i
matemàtiques als matins (a més a més d'educació física, convivència i
investigació) i assignatures generalment
artístiques com dansa i teatre a les
tardes (a banda de lectura, reforç de matemàtiques i castellà i anglès).
Ara mateix l'educació física la fa el Joaquín. Ell està a la classe del
Christopher, que és la classe dels més grans (serien de 5è i 6è més o menys),
però també s'ha convertit en el mestre especialista d'educació física i fa
aquesta assignatura als set grups de l'escola. Per altra banda, l'anglès el fa la Juliana, una
voluntària d'Alemanya que fa aquesta assignatura als quatre grups més grans de
l'escola.
I què dir-vos de la dansa si ja us ho podeu imaginar tot? És l'assignatura que més em va encisar des del primer dia. Poder
veure com ballen folklore i aprendre'n
és meravellós! I poder gaudir de la gràcia que tenen els nens i nenes ballant
música actual és un regal. Em fan una enveja terrible!
Doncs, tal com us comentava, aquell
dilluns d'ara farà quatre setmanes ja vaig posar-me a treballar amb els de
primer només arribar, i així ho hem anat fent sovint. A l'aula són 17 en total i normalment aquestes assignatures dels matins les fem per separat.
La Yolanda es queda un dels dos cursos diríem, tot i que hi ha alguns nens i
nenes més grans i alguns de més petits, i jo l'altre. Aleshores ella em diu el
que hem de treballar i jo ho faig a la
meva manera.
Així que des del primer dia he tingut llibertat per fer tota mena de jocs i
activitats, m'he sentit útil dedicant-me als infants amb més necessitats
educatives específiques i fins i tot essent la mestra de dansa de l'escola. Properament us n'informo i us faig
saber tot el que faig a l'escola fins el dia d'avui.
Amb tot el que expliques et sento molt a prop i és com si t'estigués mirant per un foradet.
ResponEliminaUn petonàs!!
I tot el que em falta per explicar! :)))
ResponEliminaAquestes ales tan maques que tens amb tot això estan creixent i creixent quan et llegeixo puc veure-les travessant l'oceà atlàntic i... llavors arribes fins aquí com una fadeta a explicar-me, a cau d'orella, totes les teves aventures! Et trobo a faltar i t’estimooo immensament!
ResponEliminaAiiii que ets dolça!!! Jo també et trobo a faltar i t'estimo moltíssim!!!
ResponElimina