diumenge, 1 de novembre de 2015

AQUELLA POR

Així em sento ara mateix. Les persones que em coneixeu molt segur que m'enteneu i us encanta que em senti així, a les altres us puc dir, simplement, que em fascina tenir ales. Doncs així em vaig sentir des del primer dia que vaig arribar a l'escola: el dilluns 5 d'octubre.

Perquè m'estan deixant fer allò que m'apassiona, perquè confien en mi i em valoren, perquè quan penso en aquella por que tenia abans de venir em fa riure. Aquella por de ser només observadora i no poder fer classes. Aquella por d'estar aprenent tan sols a partir de la mirada i no gràcies a nous projectes.

Estic a la classe de la Yolanda, amb uns nens i nenes encantadors que serien més o menys de primer i segon a Catalunya.

L'escola comença a les 8 i acaba a les 15:30. Sabent això i si us dic que aquell dilluns a les 9 ja estava fent un dictat de paraules als de primer (i més tard uns exercicis de matemàtiques), ja us podeu imaginar la llibertat que sento.  

L'horari de la meva classe proposa, cosa que trobo molt encertada, fer castellà i matemàtiques als matins (a més a més d'educació física, convivència i investigació) i assignatures generalment artístiques com dansa i teatre a les tardes (a banda de lectura, reforç de matemàtiques i castellà i anglès).

Ara mateix l'educació física la fa el Joaquín. Ell està a la classe del Christopher, que és la classe dels més grans (serien de 5è i 6è més o menys), però també s'ha convertit en el mestre especialista d'educació física i fa aquesta assignatura als set grups de l'escola. Per altra banda, l'anglès el fa la Juliana, una voluntària d'Alemanya que fa aquesta assignatura als quatre grups més grans de l'escola.

I què dir-vos de la dansa si ja us ho podeu imaginar tot? És l'assignatura que més em va encisar des del primer dia. Poder veure com ballen folklore i aprendre'n és meravellós! I poder gaudir de la gràcia que tenen els nens i nenes ballant música actual és un regal. Em fan una enveja terrible!

Doncs, tal com us comentava, aquell dilluns d'ara farà quatre setmanes ja vaig posar-me a treballar amb els de primer només arribar, i així ho hem anat fent sovint. A l'aula són 17 en total i normalment aquestes assignatures dels matins les fem per separat. La Yolanda es queda un dels dos cursos diríem, tot i que hi ha alguns nens i nenes més grans i alguns de més petits, i jo l'altre. Aleshores ella em diu el que hem de treballar i jo ho faig a la meva manera.

Així que des del primer dia he tingut llibertat per fer tota mena de jocs i activitats, m'he sentit útil dedicant-me als infants amb més necessitats educatives específiques i fins i tot essent la mestra de dansa de l'escola. Properament us n'informo i us faig saber tot el que faig a l'escola fins el dia d'avui.

4 comentaris:

  1. Amb tot el que expliques et sento molt a prop i és com si t'estigués mirant per un foradet.
    Un petonàs!!

    ResponElimina
  2. Aquestes ales tan maques que tens amb tot això estan creixent i creixent quan et llegeixo puc veure-les travessant l'oceà atlàntic i... llavors arribes fins aquí com una fadeta a explicar-me, a cau d'orella, totes les teves aventures! Et trobo a faltar i t’estimooo immensament!

    ResponElimina
  3. Aiiii que ets dolça!!! Jo també et trobo a faltar i t'estimo moltíssim!!!

    ResponElimina