VIATJAR POT SUBSTITUIR L'ESCOLA?

L'altre dia vaig escriure sobre el gran viatge que demà passat iniciem i mentre ho feia vaig topar amb la captivant història d'una parella que viu recorrent el món amb els seus quatre fills. Vaig quedar fascinada i avui volia compartir-la per la reflexió que em va provocar respecte l'educació dels infants.

LA DISTÀNCIA

La distància és molt més que estar lluny, és molt més que estar a quasi 9000 kilòmetres de tu. La distància és tenir un peu aquí i l'altre allà, i a vegades, deixar una mica de banda els sentiments per poder complir els somnis. 

La distància és veure amb perspectiva el curs passat a l'escola i, tot i recordar que va ser molt dur, trobar a faltar aquelles petites coses inexplicables. És enyorar nens i nenes de Catalunya però saber que quan marxi se'm trencarà el cor pels d'aquí. És decidir estar lluny durant gairebé vuit mesos per formar part d'un projecte educatiu, malgrat tot. 

TENIA MÉS POR DE NO VIURE AQUESTA EXPERIÈNCIA, QUE DE TORNAR I NO TREBALLAR DE MESTRA

Aquesta setmana hem començat a encaminar el nostre gran viatge. Aquell viatge que havíem de fer a l'agost i vam posposar fins ara. Els motius? Per explicar-vos-els, em remunto als inicis de tot plegat.

El gener passat el Joaquín i jo vam decidir fer un gran viatge a Costa Rica a l'estiu. Havíem estat estalviant durant molt de temps i, encara ho recordo, el cap de setmana del 24 i 25 de gener, vam comprar els vols per anar a l'altra banda del món i viure una experiència inoblidable durant dues setmanes.

A TRAVÉS D'IMATGES

Un dia us parlava de la tasca constantd'anar perfeccionant la nova escola, tant en hores "lectives" com fora de l'horari. Realment durant aquestes sis setmanes que duem aquí no hem deixat de pintar, ordenar, retocar i construir nous espais. I el que ens queda! Si us sembla, avui us ho explicaré a través d'imatges.

"QUAN ESTEM CONTENTS LA VIDA ES VEU BONICA"

Ahir us vaig explicar dues de les funcions que realitzo de manera habitual a l'escola. Avui us comentaré les altres tres.

En primer lloc i tal i com us vaig avançar l'altre dia, es podria dir que sóc la mestra de dansa de l'escola. Sí sí, tal i com ho llegiu. Ensenyo danses folklòriques de Catalunya aquí a Nicaragua! Vam fer un horari i tinc una sessió per setmana amb cadascun dels set grups del centre. 

UNA TASCA TAN IMPORTANT COM AQUESTA

A l'última entrada us ho vaig prometre... Entre avui i demà us explicaré les cinc tasques que desenvolupo amb moltíssima il·lusió dins l'escola. Són tasques que han anat sorgint una rere l'altre (i les que deuen quedar encara!) i que faig sola o amb altres persones voluntàries. Avui us comentaré les dues que faig amb altres persones i demà les tres que duc a terme individualment. 

AQUELLA POR

Així em sento ara mateix. Les persones que em coneixeu molt segur que m'enteneu i us encanta que em senti així, a les altres us puc dir, simplement, que em fascina tenir ales. Doncs així em vaig sentir des del primer dia que vaig arribar a l'escola: el dilluns 5 d'octubre.

Perquè m'estan deixant fer allò que m'apassiona, perquè confien en mi i em valoren, perquè quan penso en aquella por que tenia abans de venir em fa riure. Aquella por de ser només observadora i no poder fer classes. Aquella por d'estar aprenent tan sols a partir de la mirada i no gràcies a nous projectes.