diumenge, 25 d’octubre de 2015

TRASLLAT D'ESCOLA

Tot just acabats d'arribar i havent passat la primera nit a la nostra habitacioneta, ja vam anar a l'escola per ajudar en el trasllat. Resulta que fins el dia que vam arribar nosaltres, l'escola estava al centre d'Estelí i era una casa, una casa on cada habitació era una aula. L'habitatge era bastant gran però ni tenia prou habitacions pels set grups de l'escola, ni les habitacions tenien gens d'espai per fer classe.

El primer problema es va mig resoldre (i dic mig perquè les condicions allà tampoc eren massa glorioses) quan els bombers d'Estelí van cedir un espai perquè alguns grups aprenguessin allà, però el problema de fer classe en espais tan extremadament petits no es va poder arreglar i va fer que la situació fos realment difícil mentre la nova escola s'estava construint.

Aquesta escola nova, en canvi, és un immens miracle per la Fundación Cristal. Per cert, ja començo a sentir les contradiccions aquestes de si escriure que és un miracle i punt o que és un miracle aquí. Si escric tan sols que és un miracle, heu d'entendre que em refereixo a aquest context, encara que, desgraciadament, a Catalunya no ho sigui. Ja m'entendreu, doncs, quan em refereixi a coses que allà semblin el més normal del món però aquí les expressi com un miracle.

"Mi salón"
La veritat és que a primera vista el centre no em va semblar tan fabulosa com deien però perquè suposo que encara tenia el xip a Catalunya, això que us deia. L'endemà ja vaig començar a canviar d'opinió i quan vaig veure l'escola antiga encara més. Aleshores vaig començar a entendre la meravella d'escola que tenim ara.

Us confesso, però, que em fa molta ràbia estar tan ben acostumada i no valorar-ho més. Em deien que el pati era espectacular i jo el vaig veure "normal"... això que us explicava. Per què vaig haver de veure l'escola antiga i comparar-les per entendre-ho? Que trist... Com podien fer classe vint alumnes i una mestra en un espai de les dimensions d'una habitació d'un pis de Catalunya? Doncs podent. 

Així doncs, la nova magnífica escola està construïda sobre un terreny molt gran. La casa ja us podeu imaginar el pati que tenia, pobres criatures.

Té forma octagonal i cada trapezi és una aula ("salón"). N'hi ha tres d'infantil, tres de primària, l'entrada (amb quatre petits espais de gestió, administració i direcció), i la cuina. Com a curiositat, dir-vos que dos grups d'infantil estan a la mateixa aula perquè no hi havia pressupost per més però resulta que un d'aquests dos grups fa la migdiada i l'altre no. Ja heu endevinat com se les apanyen? Mestres, us imagineu estar ensenyant i aprenent dins una aula amb la meitat dels infants dormint? Doncs això.


El pati de primària
Cadascun dels "salones" té lavabo i piques (una meravella!), així com un dipòsit d'aigua filtrada. La paret que dóna a fora al pati està plena de finestres, doncs tota la llum és natural, i el soste és de xapa, com el de tot arreu. Per tant, quan plou molt fort és quasi impossible fer classe perquè no ens sentim.  

També cadascun dels vuit espais té una porta que dóna a fora al pati i una que dóna al centre, també en forma d'octàgon. Les parets que donen aquí estan pintades de colors però la resta són del color gris del maó. Tot i així, poc a poc es van omplint de color gràcies a tot el que fan els nens i nenes.

L'espai central és molt bonic i no té sostre, doncs quan plou és preciós. Té bancs, plantes i un raconet amb aigua i roques per les tortugues de l'escola. Normalment no és un lloc per jugar, sinó per estar-hi tranquil, respectar la natura i treballar amb alumnes concrets individualment. Finalment, a l'espai exterior estem acabant de construir una biblioteca i a més a més hi ha dos espais de joc (un pels de primària i l'altre pels d'infantil) i la preciosa zona de l'arbre.

La preciosa zona de l'arbre


4 comentaris:

  1. Caram Mireia! He llegit les 3 darreres entrades d'una tirada i és com si estigués llegint una novel·la. Quines grans experiències viuràs en aquest país... Un petó ben fort!!

    ResponSuprimeix
  2. Sí oi? És que de fet em surt així! Potser hauria d'escriure una novel·la en comptes d'un blog jijiji Em surt anar escrivint així tot seguit! I aleshores he d'anar fent capítols i cada capítol és una entrada :P Un petonàs immens!!!

    ResponSuprimeix
  3. No puc creure'm com de fabulosa està l'escola nova... NI per un moment pensava que tindrien aquesta classe TAN gran... (et tornaré a escriure però, ara, he d'anar a treballar!)
    Que sàpigues que m'has emocionat... per un simple segon no saps el que donaria per poder-me posar a la teva pell i tornar a viure tot el que estas visquent tu ara mateix i que fa un parell d'anys vaig viure jo, no ho saps prou!!

    ResponSuprimeix
  4. Bufff i cada dia està més fabulosa Aysel!!!
    Espero que em tornis a escriure algun dia de nou carinyo! I sobretot que em llegeixis per endinsar-te en aquest món que tant t'apassiona! GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES!!! TU SI QUE M'HAS EMOCIONAT SABENT QUE M'HAS LLEGIT I A SOBRE M'HAS DEIXAT UN PRCIÓS COMENTARI!!! Aiiiiiiiiiiiiixxx no em diguis això que em fas molta peneta! Espero que com a mínim amb tot el que t'escric et sentis més a prop!!!

    ResponSuprimeix