IMMENSA FELICITAT ABANS DE LES VACANCES

“Em dic Mireia Serra Busqué, tinc 22 anys i sóc feliç”. Així començava la primera entrada d’aquest blog que amb tanta il·lusió vaig començar des d’Anglaterra ara fa quasi un any. Aleshores deia que el meu camí en aquelles terres “sabia on començava però no on em duria”. Doncs bé, em va dur a viure nou mesos durant els quals vaig adquirir experiència com a mestra en una escola realment bona i vaig poder millorar l’anglès per tal de poder fer classe amb aquest idioma sense problemes. I ara torno a ser a Catalunya des de fa més de dos mesos, dos mesos tant o no sé si dir més espectaculars que els nou anteriors.

Durant aquests onze mesos que porta el blog obert he escrit de tot: sobre les “meves” escoles i Finlàndia, sobre l’art de saber despertar als nens i nenes les ganes d’aprendre i l’educació que somio, sobre aprendre a escollir i la meva biografia educativa, sobre una experiència emocionant, i fins i tot he fet crítiques (sempre constructives) de programes i de tot allò relacionat amb l’educació que m’ha vingut de gust.

Recordo que un dels primers dies ja vaig donar les gràcies a tots i totes aquelles mestres de les quals he après milers de coses. Avui, però, encara em sento més en deute amb algunes d’elles, amb algunes de les que havia tingut, però curiosament, també amb moltes d’altres amb les quals mai havia tingut una relació especial i ara han aparegut de manera inesperada i quasi sense saber com. Mil gràcies a totes vosaltres, de tot cor. Ja sabeu de sobres qui sou i el perquè d’aquestes gràcies.

Em dic Mireia Serra Busqué, tinc 23 anys i sóc feliç. Feliç feliç feliç!!! Perquè ser mestra és la meva vocació i la meva passió, i perquè aquest proper mes de setembre tindré la magnífica oportunitat de complir el meu somni en una escola encantadora. “Sóc mestra per intentar fer una mica més feliços els infants amb els quals tindré la oportunitat de compartir el meu temps”, deia el setembre passat. Doncs bé, aquest gran somni ha esdevingut una realitat des d’aquest dilluns passat dia 28. Duré un grup de nens i nenes i els acompanyaré en el seu creixement durant tot el curs! Us prometo que jo donaré el millor de mi (“Be the best you can be”, deien sempre a Dartington Primary School)!!!

També recordo que vaig escriure un dia sobre “Volar”. Perquè per a mi volar és somiar i pensar en nous projectes. I quins projectes! Quins projectes tan espectaculars he tingut durant aquest any, tinc ara i m’esperen en el futur!!! L’1 de setembre començo una nova vida, una nova vida de debò: treballaré de mestra i viuré amb la meva parella aquí a Catalunya. També aquest era el meu somni i ha esdevingut una realitat des d’aquest dijous passat dia 31. Espectacular! Ha estat una setmana espectacular! I, sabeu? Estic convençuda que l’any sencer serà espectacular. Estimo la meva terra i estic convençuda que aquest 2014 serà històric! Històric per tot!

Estimats ja nens i nenes que tindré el plaer de tenir el proper curs, us espero al setembre amb moltes moltes ganes! Diria que mai havia tingut tantes ganes de començar el curs! Gaudiu de l’estiu i de les vacances com jo faré durant aquestes tres setmanes que venen.

Estimades personetes que em llegiu, ens tornem a trobar el diumenge 31 d’agost, just abans de començar la meva nova vida. Gràcies per seguir-me durant aquest any, de tot cor.

I gent que potser no em coneixeu gaire però heu trobat aquest blog per alguna banda, aquesta sóc jo: “Diuen que sempre somric. M’encanta regalar somriures. M’agrada escriure perquè em fa reflexionar i aprendre, i m’agrada llegir àlbums il·lustrats perquè em fan créixer com a persona. M’encanta viatjar. I si no sabeu on sóc, busqueu-me a la Costa Brava. El llibre que mai falta a la meva tauleta de nit i que m’ho ha ensenyat tot, de la vida, a banda dels meus pares, és: Tu mateix, d’en Jaume Soler i la Mercè Conangla. Penso que el secret de la felicitat és que et faci feliç tot allò que fas o que facis tot allò que et fa feliç, i fer feliç a la gent que estimes”. Gràcies, també, per ser-hi.

Ah, i per cert! Deixeu-me que us doni un petit consell a totes i tots vosaltres si us plau, amb tots els meus respectes. Tal i com us vaig explicar també en una altra ocasió, "no escolteu ni creieu a segons qui". No feu cas, mai, a ningú que us talli les ales! Perquè si jo hagués fet cas a segons qui, ni hauria estudiat la carrera de mestra ni hauria tornat d’Anglaterra per intentar complir el meu somni al meu país. Compartiu, doneu sense esperar res a canvi, creieu, viviu, emocioneu-vos, escolliu, confieu i equivoqueu-vos! I només així, creient i confiant en vosaltres mateixes i caminant cap als vostres somnis amb pas ferm i constant, i amb esforç, arribareu lluny, molt lluny, com en el conte de les granotetes que miraculosament us vaig penjar diumenge passat, just abans de començar aquesta magnífica setmana.  

Si algun dia veieu a algú rient i ballant pel carrer sense cap motiu, sóc jo!!!

L'HORITZÓ ÉS ALS NOSTRES ULLS, NO A LA REALITAT (Àngel Ganivet)

BONES VACANCES!!!