diumenge, 13 de juliol de 2014

MESTRES

"Mestres" és un conjunt de 10 capítols de 50 minuts de durada que es va poder veure a TV3 a començaments de l’any 2012 i que s’ha tornat a emetre durant aquests últims mesos. Aprofito doncs, ara que he tingut la oportunitat de tornar-ne a gaudir, per dedicar-li una entrada al blog.

“Mestres” és un projecte dedicat íntegrament al col·lectiu de mestres, centrat en la feina diària i en l’experiència professional del professorat d’educació Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. És un programa produït pel Departament de Nous Formats de TV3, de la mateixa manera que ho és la sèrie documental “Amb ulls de nen”, a la qual vaig fer una crítica fa uns mesos.

De les diverses seccions dels capítols de "Mestres", les meves preferides són les següents. En primer lloc, les entrevistes al col·lectiu de mestres, ja que les seves aportacions i reflexions són molt sàvies i fan pensar i aprendre moltíssim. En segon, els retrobaments entre diversos personatges coneguts i el mestre/ la mestra que més els va marcar. Crec que és una manera molt bonica de fer-nos pensar en aquell mestre que recordem amb més afecte, sigui pel motiu que sigui: perquè ens ha descobert allò que ha acabat sent la nostra passió o el nostre ofici, perquè ens ha guit en moments clau, perquè ens ha obert horitzons o ha canviat la nostra manera de veure el món. Finalment, la de “bones pràctiques”: una secció on s’ensenyen experiències molt interessants que es duen a terme en diferents escoles. Em sembla una molt bona oportunitat per aprendre d’altres centres i extreure’n idees aplicables al nostre entorn.

Ara bé, aquesta entrada no està tan dedicada a explicar-vos el que m’agrada i el que no d’aquests capítols, com vaig fer en l’altra crítica, sinó en centrar-me en les grans crítiques que va rebre durant la seva primera emissió i donar la meva opinió: crítiques que rauen en la finalitat del programa.

Segons l’equip de TV3, “Mestres” té com a objectiu esbrinar com és i què fa una bona mestra. Segons la gent, en canvi, s’hauria d’haver mostrat la realitat i no fer veure que tot són flors i violes. Així doncs, l’objectiu segons TV3 no era pas mostrar tot allò que cal millorar, sinó tot el contrari: mirar el món educatiu només des de la part positiva. Per tant, podem estar d’acord en aquest objectiu o no, però l’equip ho deixava bastant clar. Crec que moltes vegades ens falta informació i la gent es posa a criticar massa ràpid, tot i que entenc perfectament la seva opinió.

Està clar que de la mateixa manera que al llarg dels capítols es veuen mestres exemplars, també és cert, per desgràcia, que existeixen aquells i aquelles mestres que ens poden fer arribar a perdre l’interès fins i tot per estudiar i anar a l’escola. També trobem aquells que no tenen cap mena de vocació i les que en comptes d’ajudar-nos a créixer més aviat ens ho dificulten. És cert que, com es va sentir tant a dir, a “mestres” tampoc existeixen les dificultats ni els problemes, ni la falta de recursos ni les retallades, ni la poca valoració de la nostra feina, per exemple.

Però és que no es tractava d’això! És com quan veig una pel·lícula d’aquestes “per passar l’estona, per riure o passar-s’ho bé”, que diu la mare. Ja sé que no aprendré res, que només em servirà per deixar anar alguna llàgrima i que tornaré a afegir-la a la llista de pel·lícules de “noi romantiquíssim que estima a noia guapíssima i noia guapíssima que estima a noi romantiquíssim s’enamoren i es casen”, com diu el Joaquín. Però no per això deixo de veure-la!

Crec que l’important, sempre, és saber què anem a veure. I si en aquest cas sabem que anem a veure un programa que ens recordarà totes les coses boniques de la nostra professió, no hi veig el problema. De fet, em va semblar perfecte que es fes aquest projecte per tal de defensar la importància de la feina de mestre i recordar-ne les coses positives. Crec que ens ho mereixem moltíssim i que feia falta, i més en aquests moments. “Mestres” no és una distorsió de la realitat, sinó una focalització sobre l’art d’ensenyar. Ja hi ha mil opcions si volem veure un programa que parli de tot el que cal millorar. Per una vegada, gaudim d’un programa que serveix “per passar-s’ho bé”, per somriure i recordar com de meravellós és SER MESTRA.

Cap comentari:

Publica un comentari