SÍNDROME D'ASPERGER

La Síndrome d'Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament i els TEA ("Trastornos del Espectro Autista"). És considerat un dels trastorns més lleus dins de l’espectre autista i afecta una de cada cinc-centes persones. Les persones que pateixen aquesta síndrome tenen dificultats en la conducta i la comunicació i poden tenir un coeficient intel·lectual igual o superior a la mitjana. Afecta la capacitat d’empatia, imprescindible per a la vida social, i es detecta sobretot en els primers 3 anys de vida.

Ara bé, el meu objectiu d'avui no és parlar sobre aquesta síndrome de manera teòrica ni explicar massa en què consisteix, sinó compartir amb vosaltres uns vídeos en els quals tres nois que la pateixen ens expliquen com ho viuen per tal de poder entendre de què es tracta.

El primer dels vídeos (01:54) ens comenta el cas d'en Xavier, un noi que ara té 17 anys i que quan en tenia 2 era un expert dels dinosaures però no sabia dir el seu nom. Aquest és un exemple molt clar d’un dels símptomes més rellevants en aquesta síndrome: la obsessió d’un tema fins a dominar-lo completament. Les persones que tenen Asperger no tenen empatia, no tenen en compte les normes socials ni reconeixen les emocions, ni seves ni les del seu voltant. És per aquest motiu que en Xavier comença tot just ara a identificar quan fa alguna cosa inapropiada. Afirma que va aprenent mica en mica dels seus errors i que la seva mare l’ajuda molt a saber com se senten les persones del seu voltant.

El segon vídeo (01:34) és el d’un nen de 14 anys que es diu Jacob, estudia a la universitat des dels 10 anys i està començant a posar en dubte la teoria de la relativitat d'Einstein. Simplement, impressionant.

Finalment, l'últim reportatge (25:07) està protagonitzat per l'Iñaki, un nen de 12 anys que defineix el síndrome com "un tipus d’autisme que substitueix la intel·ligència emocional per un espai d’intel·ligència lògica". Durant l’entrevista també es parla del documental que s’ha fet sobre aquest noi i el seu trastorn: "Through me", un viatge interior narrat per ell mateix.

M’horroritza veure com li ha quedat gravat al nen el fet de no haver estat mai convidat a cap festa d’aniversari. No hi ha dret. És un acte d’exclusió total, d’especial rellevància per un nen petit. És molt injust que no hi hagi hagut ningú (cap pare, mare, alumna, mestre...) que hagi estat capaç de fer-hi alguna cosa. Com pot ser que ningú s’hagi posat al lloc d'aquest nen durant tots aquests anys i hagi pensat en com es podia arribar a sentir? La discriminació i l’exclusió són dos dels aspectes de l'escola que crec que cal eliminar més urgentment. És molt necessari intentar que aquestes persones se sentin completament normals i integrades a la societat. Cal construir urgentment un món sense exclusions ni discriminacions. Gràcies pels vostres testimonis, Xavier, Jacob i Iñaki. Continuarem aprenent-me.