diumenge, 1 de juny de 2014

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A LA BRESSOLA


Finalment, després de parlar-vos sobre els projectes i la verticalitat, avui acabo amb l'últim dels eixos vertebradors de La Bressola: la immersió lingüística.



Les Bressoles es troben en entorn totalment francès i amb la majoria de les famílies de parla també francesa. Així que quasi tot l'alumnat viu en català només en aquest àmbit de la seva vida. I dic “viu” perquè la immersió lingüística rau en això: llegir, parlar, cantar, escriure, conviure, jugar, i fins i tot insultar, pensar, estimar... en català. Això vol dir que en la majoria dels casos, quan la mainada arriba a l’escola no parla aquesta llengua. És, doncs, gràcies a la immersió lingüística, que aquest infant es troba en un entorn on tot es fa, es diu i s’aprèn en català.

La immersió lingüística significa convertir el català en la llengua vehicular de l’ensenyament, garantint un coneixement suficient de d’idioma encara que l’alumnat parli el francès la resta d’hores que no està a l’escola. Dins les aules, les mestres de maternal (infantil) dediquen especial atenció a l’adquisició del vocabulari de base per a que el/la nin/nina s’expressi en català com més aviat millor. No obstant, aquest treball no l’ha pas de fer la mestra sola ni es pot aconseguir només amb les hores d’aprenentatge acadèmic. Per tal que la immersió lingüística esdevingui un èxit, cal que es duguin a terme dues condicions bàsiques: que es parli català a l’escola en tot moment, i que es relacioni amb la verticalitat.

En primer lloc, cal parlar català amb total normalitat dins de tot el recinte escolar i que tot el que es faci fora de l’aula però dins de l’escola també sigui en aquesta llengua. Un cop creuada la frontera de l’escola ja passaran al francès. 

Quan vaig anar a La Bressola vaig poder comprovar que no es tracta de prohibir parlar francès, bàsicament perquè no cal, perquè la quitxalla té molt clara aquesta frontera entre el dins i el fora de l’escola. Només se sentia alguna paraula en francès quan algú no sabia com es deia en català allò que volia expressar. I aquestes situacions em semblaven magnífiques. Per una banda, perquè feia que els nins i nines s’esforcessin per definir paraules i intentessin explicar-me’n el significat per tal que jo els pogués ajudar a dir-ho en català. I per altra banda, perquè quan així no se’n sortien o quan la situació es donava en un moment en què hi havia dos o tres infants, era fantàstic veure com s’ajudaven els uns als altres per intentar esbrinar el mot català. 

La segona de les condicions bàsiques que s’ha de donar per tal que la immersió lingüística sigui un èxit, és lligar tot això amb la verticalitat: aquesta estructura organitzativa és la que permet la immersió lingüística. Cal que la quitxalla de més edat col·labori amb les mestres i l’escola perquè tot funcioni de manera que els grans se sentin responsables pel que fa a aquesta transmissió. És necessari que els nins i nines que ja formen part de l’escola ajudin a acollir la nova mainada i els vagin ensenyant nous mots. És magnífic veure-ho.

El repte de la Bressola és el d’aconseguir que els infants tinguin un nivell d’expressió en català tan natural i operacional com el que tenen en francès, i s’aconsegueix: l’alumnat acaba la primària amb el mateix nivell de català que el dels nens i nenes d’aquí el Sud. El fet és que quan portes una estona dins l’escola ja t’adones que estàs en una escola catalanoparlant com qualsevol altra, com en qualsevol del Sud, i en un entorn totalment francès. És impressionant. El que està aconseguint La Bressola és extraordinari.

2 comentaris:

  1. Tota la raó, crec q al sud hauríem d'aprendre del sistem d'Immersió lingüística del nord.

    ResponSuprimeix