EL LÍMIT ESTÀ EN LA NOSTRA IMAGINACIÓ

Els nens i nenes d'avui dia han nascut en una societat on les tecnologies de la informació i la comunicació s'han fet imprescindibles, doncs formen part d’un món digital que utilitzen cada dia de manera activa.

És per aquesta raó que en els últims anys l'escola s'ha vist obligada a canviar la seva estructura física, les polítiques educatives, les metodologies de treball, el vocabulari educatiu i, sobretot, formar el professorat en aquests àmbits
per tal de poder fer front al que demana la societat del coneixement de cara als nens i nenes:

● El foment del treball col·laboratiu i en equip, participació i presa de decisions

● L'actitud d'aprendre a aprendre

● L’esperit emprenedor i amb iniciativa

● L’estímul per a la recerca i la creació de coneixements

● L’actitud d’aprenentatge permanent, al llarg de la vida

A banda que les TAC ofereixen respostes a aquestes necessitats, són una oportunitat per a innovar i transformar l’educació profundament. Amb les TAC se'ns han obert un munt de possibilitats, doncs és imprescindible fer una reflexió sobre com cal utilitzar-les, perquè es tracta de fer-ne un bon ús i extreure’n el màxim rendiment, no només aplicar-les a l'aula i continuar fent les classes de sempre. No es tracta d’aprendre de la tecnologia, la qüestió és aprendre AMB la tecnologia. Cal transformar l'escola. I, tal com deia, el paper nostre com a mestres és fonamental.

És per tots aquests motius que veig imprescindible formar-me en les noves tecnologies, per tal de poder aplicar-les a l'escola. I així ho he fet. He començat fent cursos sobre l’ús de les pissarres digitals interactives i el moodle, dues temàtiques que estic trobant realment interessants. Ja us ho aniré explicant, de moment només us avanço que, tal i com va dir en David Marín Salvador, un gran formador, el límit en la utilització de les PDI està en la nostra imaginació.