diumenge, 15 de juny de 2014

COM S'APRENEN LES CIÈNCIES A L'ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ?

Avui continuo parlant-vos de l'escola 25 de setembre de Rubí, on vaig fer les últimes pràctiques de la carrera. Fa temps ja us vaig parlar sobre el context escolar de l'escola i sobre com es treballa, en general, en aquest centre. Avui em centraré en com apreníem ciències a l'aula de 5è.

Començarem per analitzar els processos d’aprenentatge en relació a les estratègies d’ensenyament. En general, els nens i nenes de 5è treballaven moltíssim en grup i mitjançant el diàleg. També és cert que la seva mestra, la Maria José, feia classes magistrals, podríem dir, però, en tot cas, l’alumnat sempre participava moltíssim i tenia ganes de dir la seva opinió i d’aprendre. Encara recordo com s’emocionava quan veia que els nois i noies treballant de manera autònoma, perquè se sentia satisfeta i orgullosa d’haver aconseguit aquest objectiu bàsic de l’educació. La classe de 5è era un agrupament heterogeni, treballador, responsable, molt autònom, cohesionat i participatiu. Es feien servir llibres, però en la mesura justa i necessària.

Pel que fa a les ciències, una de les assignatures que més m’agradava com duia a terme la Maria José, cal dir que l’activitat principal dels nens i nenes era experimentar i construir el seu propi aprenentatge. Tenien el llibre només com a base i acostumaven a fer experiències de laboratori i sortides. La Maria José fomentava les bones preguntes (Què penseu?, Com us ho imagineu?, Quines diferències hi ha?, Com es pot saber?, Què passaria si?) i provocava interès i motivació en l’alumnat.

Sincerament, crec que la manera d'ensenyar ciències de la Maria José és molt i molt bona, i per això en vaig aprendre moltíssim. És la típica mestra ideal de ciències que vaig estudiar durant tota la carrera. Es nota que és una assignatura que li encanta, i això fa que els infants de seguida se n’adonin. A més, la classe de A eren molt curiosos, els agradava la ciència i molt sovint s’interessaven per trobar respostes. I estic completament segura que la mestra ho incentiva moltíssim amb la seva manera densenyar.

L’activitat experimental, doncs, era l’activitat clau de les classes de ciències. I penso que no hi ha millor manera d’aprendre que experimentant, plantejant-te què passarà, provant-ho, fent hipòtesis... Ho trobo essencial per motivar l’alumnat. Cal fer que el coneixement sigui vivencial, relacionar la teoria i la pràctica, comprendre els conceptes i models, realitzar treball en equip... Penso, a més, que és necessari que les ciències s’estudiïn i es treballin de manera ordenada i lògica, i per tant, seguint el cicle d’aprenentatge. Finalment, tal i com deia abans, està molt bé fer sortides, però també utilitzar altres recursos com lectures i vídeos que serveixin per ensenyar de les màximes maneres diferents possibles. Penso que la classe ideal és, entre altres coses, dinàmica i interdisciplinària.

I tu, com creus que és la classe ideal de ciències? 

Cap comentari:

Publica un comentari