LA VERTICALITAT A LA BRESSOLA

Després d'haver explicat diumenge passat el primer dels eixos vertebradors de La Bressola, els projectes, avui em centraré en la verticalitat.

A primer cop d’ull es tracta de formar classes configurades per nens i nenes de més d’una edat o nivell, és a dir, de barrejar les classes de primer i segon, les de tercer i quart i les de cinquè i sisè, per exemple. Tanmateix, perquè sigui una veritable verticalitat, amb això no n’hi ha prou.

La Bressola s’ha basat sempre en què els grups socials naturals (família, amistats, feina, carrer...) mai estan configurats per persones de la mateixa edat ni del mateix nivell de competències, i per tant, no té gaire sentit dividir els nens i nenes per edats a l’escola.

EL TREBALL PER PROJECTES A LA BRESSOLA

Després d'haver parlat sobre La Bressola en diverses entrades, avui em centraré en els tres grans pilars d’aquestes escoles: la verticalitat, la immersió lingüística i el treball per projectes. (Per situar-vos dins el marc de les Escoles Catalanes us recomano llegir l’entrada que vaig escriure sobre el context escolar aquí.) Així doncs, aquests tres són els pilars que regeixen Les Bressoles i que tinc la intenció de compartir amb vosaltres durant els propers dies. Avui començaré explicant-vos els projectes, una de les característiques més importants de la Bressola on vaig poder estar jo (la de Prada) i, sobretot, de la meva classe.

La veritat és que vaig tenir moltíssima sort perquè la meva mestra era una de les que més utilitza aquesta metodologia en què la quitxalla ha de pensar per ella mateixa i construir el seu propi coneixement, i això em va permetre poder-hi profunditzar molt. 

Estic convençuda que treballar per projectes és, sens dubte, una de les millors maneres de dur a terme el procés d’ensenyament i aprenentatge, i La Bressola, amb només cinc setmanes, me'n va ensenyar moltíssim. 

PER QUÈ HI HA MÉS DONES MESTRES QUE HOMES?

Aquesta setmana una amiga m'ha fet una entrevista pel seu Treball de Fi de Grau sobre la feminització a les primeres etapes educatives, és a dir, el fet i la raó per la qual hi ha moltes més dones mestres que homes en les etapes d'educació infantil i primària. Les preguntes que m'ha fet arribar m'han fet pensar moltíssim i plantejar-me aquesta temàtica molt més profundament del que mai havia pensat. És per aquesta raó, i perquè m'ha semblat un tema interessantíssim, que he decidit compartir la meva opinió amb vosaltres.

La feminització a les escoles és indiscutible. Només cal mirar el nombre de dones respecte el d'homes a qualsevol escola de primària o veure que les persones inscrites aquest any 2013 a la carrera d'educació primària de la UAB, per exemple, resulten ser un 15% nois (46) i un 85% noies (264). Però per què? 

EL QUE VULL ÉS SER MESTRA!!!

"L'escola mata la creativitat?" Així titulava Ken Robinson (educador, escriptor i conferenciant britànic) aquesta magnífica conferència que va fer ja fa uns quants anys i que ha donat la volta al món diverses vegades. Avui l’he recuperat i m'ha vingut de gust compartir-la amb vosaltres, ja que és totalment actual, i deixar-vos els meus pensaments.