diumenge, 27 d’abril de 2014

DEDICACIÓ ÚNICA I EXCLUSIVA A LA BRESSOLA

Cada experiència educativa que he viscut a les escoles durant els últims anys ha estat única i especial. Cadascuna d'elles m'ha aportat i ensenyat un munt de coses diferents i totes m'han ajudat a créixer, tant com a persona com acadèmica i professionalment.

Ara em queden menys de tres setmanes per acabar la meva estada a Dartington Primary School, una d’aquestes escoles que formarà part de la llista de centres que he pogut conèixer i viure. Així que en breu faré una entrada intentant resumir tot el què he après en aquesta acollidora i preciosa escola. Avui, però, em referiré a La Bressola i destacaré la diferència d’aquell pràcticum en relació als altres. També ho faré d'aquí pocs dies amb l'escola 25 de setembre.


Algunes experiències de les que he tingut a les escoles han estat molt llargues i d’altres ben curtes, com és el cas de la de La Bressola de Prada durant el tercer curs de carrera, que tan sols va durar cinc setmanes. Ara bé, aquell pràcticum a la Catalunya Nord em va demostrar que curt pot voler dir molt intens.

Abans de res, anar a La Bressola em va permetre aprendre moltíssim perquè és un centre molt diferent a la majoria dels que estava habituada (en parlaré en properes entrades). El fet de poder estar en aquesta escola tan viva i amb una metodologia tan apassionant fou una gran oportunitat per començar a conèixer una altra manera d'ensenyar i aprendre que encara no havia viscut.

Ara bé, el que de debò va fer diferent el pràcticum a La Bressola de Prada va ser, a banda que l'escola és extraordinària, la meva dedicació única i exclusiva a l'escola. Van ser cinc setmanes durant les quals vaig estar vivint a la Catalunya Nord, al poblet de Prada, on hi havia l'escola. I aquest fet, va fer que la meva implicació anés molt més enllà de l’estricte horari obligatori que hauria pogut fer.

En totes les pràctiques i escoles on he estat m’he implicat al màxim, però amb la diferència que en tots els casos, excepte en aquest, continuava tenint tota la resta d’obligacions. Aquelles cinc setmanes van ser completament diferents. Les circumstàncies van fer que tingués la sort de poder-me oferir i dedicar completament a l'escola. El fet d’haver pogut viure allà i haver deixat la meva rutina, l’esbart, la feina... i tota la meva vida, com aquell qui diu, comportà un gran valor afegit: VIURE de debò l'escola.

Anava a les formacions per a mestres dels dimecres (perquè el dimecres és el dia que el professorat destina a la formació continuada i els nens i nenes tenen festa), a totes les reunions i els claustres que es feien a les tardes, i fins i tot als actes que es feien els caps de setmana relacionats amb l'escola. Tot això perquè no volia perdre oportunitats d’aprenentatge i tenia la sort de poder-m’ho permetre, cosa que, desgraciadament, no sempre m’és possible. Fins i tot vaig aprofitar per visitar altres Bressoles per comparar-les i fer un intercanvi amb una escola de Barcelona.

Van ser unes setmanes espectaculars, dedicades gairebé 100% a l'escola, la llengua i la cultura catalana. Una escola que vetlla per la immersió lingüística, que treballa per projectes i a través de la verticalitat i que ensenya a aprendre a aprendre. Una escola que creu que l’autonomia de l'infant és clau, que parteix de les inquietuds, els interessos i les necessitats de la quitxalla i que treballa amb aprenentatge significatiu. 

Acabo amb aquestes sàvies i humils paraules magistrals de la professora Pilar Benejam que s’adiuen perfectament a la manera com entén La Bressola el procés d’ensenyament-aprenentatge: Un mestre o una mestra és una persona que ensenya per tal que els alumnes aprenguin, i que manté una actitud reflexiva i atenta (...) Tanmateix els mestres no ensenyen allò que saben, sinó allò que necessiten els alumnes (...) El que necessiten els alumnes obliga a obrir el centre docent als pares i a la societat, a tenir en compte el context en el qual viu l’alumne perquè l’escola no és una illa ni té l’exclusiva de l’educació dels infants ni dels joves.” (Benejam, P. (2004) “De la teoria... a l’aula. Reflexions sobre fer de mestre”).

Cap comentari:

Publica un comentari