diumenge, 6 d’abril de 2014

AMB ULLS DE NEN

"Amb ulls de nen" és una sèrie documental, produïda pel Departament de Nous Formats de TV3 i ara en emissió, que pretén mirar el món a través dels nens i nenes. Es tracta de 13 episodis temàtics que giren, de nou, entorn dels grans temes de la vida. M’encanta aquest tipus de programa! Programes curts, frescos, que permeten conèixer la opinió de persones del carrer, com tu i com jo, sobre els grans temes i que serveixen per entretenir però, si ho vols, també per aprendre.

Així doncs, la mainada és, una vegada més, la protagonista. I per què? Doncs perquè aquesta mirada infantil, ingènua i tan sincera, ajuda a les persones adultes a reflexionar sobre la vida. Els infants són capaços d’expressar les seves emocions i pensaments sense pors ni prejudicis, mostrar-se crítics sense perdre l’espontaneïtat ni el sentit de l'humor i ensenyar-nos com en poden arribar a ser d’intel·ligents i madurs. Aquest programa em fa recordar un dels motius pels quals sóc mestra: per aprendre d'ells i amb ells. Donen grans lliçons de vida que tota persona adulta hauria d'escoltar!

Per qui no vegi el programa, cada capítol tracta una temàtica social a través de la mirada de dos infants. Paral·lelament, diversos nens i nenes van aportant els seus punts de vista sobre el tema escollit. En aquest grup es pot apreciar la varietat i la complexitat existent a les aules que, al meu mode de veure, manca en els protagonistes de les trames.

Les seves aportacions són espectaculars. Cal remarcar que el programa ha fet una selecció dels nens i nenes molt bona i precisa, ja que la capacitat de comunicació i el nivell de raonament que tenen és, veritablement, excel·lent. D'aquesta manera, aconsegueixen que els espectadors moltes vegades ens quedem amb la boca oberta.

En canvi, la selecció dels protagonistes és força millorable. Per una banda, la varietat de models familiars que tenen els secundaris es contraposa amb els dels principals. Per què en els personatges secundaris es veuen tot tipus de famílies i en els protagonistes només el clàssic model format pel pare, la mare i els germans/es? Per què cap família dels protagonistes té els pares separats, per exemple? És curiós, si més no, amb el nombre de pares separats que hi ha avui dia a Catalunya. O famílies monoparentals o pares homosexuals! No em sembla que reflecteixi gaire la realitat.

De la mateixa manera, estic convençuda que s’haurien pogut trobar casos més interessants de protagonistes en alguns capítols. Parlo, per exemple, del capítol 8: "Consum". Crec que es podria haver trobat algun infant que realment patís una situació molt difícil econòmicament per tal de mostrar la realitat actual de moltes famílies.

Penso que perquè un nen/a sigui protagonista i perquè enganxi de debò, ha de tenir una gràcia excepcional. El Martí i la Natàlia són dos dels que més m'han enamorat. Llegiu aquesta del Martí! "Jo faig als castells de dosos. Saps que l’anxaneta està amunt? Doncs a sota n'hi ha un que treu el cul i a sota n'hi ha uns que estan així. Jo sóc aquells. (...) Quan t'enfiles vas fent amics". M'encanta! O aquesta de la Natàlia, la nena que em va posar la pell de gallina quan cantava una de les cançons de la Rapunzel o deia "Aire, aire, vida, árboles! Me sentía tan contenta!", referint-se a quan va sortir de l'hospital després de 7 mesos. Impressionant testimoni!


Captura de pantalla. En Jordi, un altre nen exemple. 


Un altre aspecte que crec que es millorable és el títol. Les persones que em llegiu i/o que em coneixeu ja sabeu què en penso del llenguatge no sexista. Tan difícil és utilitzar formes genèriques? Crítica constructiva a TV3; què us sembla: "Amb ulls d'infant"? O alguna cosa com "El món a través dels infants"? Fins i tot seria més impactant fer servir un títol en femení: "Amb ulls de nena" (tot i que hi hagi diverses publicacions amb aquest títol), precisament passant a l’altre extrem per tal de cridar l’atenció.

En relació a la veu en off (interpretada per la Txe Arana), penso que podrien haver utilitzat alguna altra de les grans veus catalanes que hi ha al país. La primera observació del programa va ser: "Una altra vegada aquesta veu". No és que no m'agradi ni dubti de la seva professionalitat, però en la varietat està el gust.

Punt positiu també pels detalls que demostren la delicadesa amb què s'ha pensat el programa i la implicació de l'equip. Per una banda, els rètols que surten en pantalla per donar informació sobre la mainada i el seu entorn estan escrits amb la cal·ligrafia de cadascun d'ells. És a dir, cada protagonista té la seva pròpia font de lletra. Em sembla un detall magnífic, molt personal i original. Per altra banda, a l'inici de cada programa sempre es mostra una activitat infantil que, de manera metafòrica i suggeridora, permet explicar quin és el tema del capítol.

Dos detalls que m'haurien passat per alt de no llegir la pàgina web del programa. Per això trobo que és interessant llegir i informar-se també, a més de mirar, sobre els programes de televisió, les pel·lícules, els llibres... Perquè això et permet fixar-te en coses que potser no havies vist i mirar les coses des d'un altre punt de vista.

Igualment, al final de cada capítol també hi ha un altre detall molt divertit, tot i que aquest més explotat. Acompanyant els crèdits, hi ha vídeos dels protagonistes tocant instruments, cantant, fent imitacions... moments espontanis i autèntics. Infantesa en estat pur.

Infantesa que ens pot ensenyar més de la vida que moltes de les persones adultes.


La mirada que va canviar el món

Cap comentari:

Publica un comentari