Amb aquest títol
i el següent subtítol: "Les emocions a través de la dansa, la música i
el teatre", avui, diumenge dia 9 de març de 2014, us introdueixo el
que fou el meu treball de fi de grau
i el que s’acabà convertint en la creació, evidentment conjunta amb el
professorat de l’escola, de l’espectacle
de final de curs de cicle superior del curs passat del centre 25 de
setembre de Rubí.
La breu
entrada d'avui vol ser l’explicació de l'inici d'aquesta tasca que vaig tenir la
oportunitat de dur a terme l'últim any de carrera.
En
primer lloc, vaig escollir realitzar aquest treball sobre l’ensenyament de les emocions a l’educació primària, perquè
és una temàtica que des de sempre m’ha interessat moltíssim i m’ha empès a
aprendre’n, tant llegint, com anant a diversos cursos, formacions i xerrades.
La
Fundació Àmbit i els seus capdavanters, Joan Soler i Mercè Conangla, han estat
la meva referència des de fa més de deu anys. I en els últims anys,
l’Associació de mestres Rosa Sensat, l’escola El Martinet, i la Granja-escola
de Santa Maria de Palautordera, també han estat claus en la meva breu formació
sobre les emocions i l’educació emocional.
Però la
sort de tot aquest projecte fou poder lligar aquesta temàtica que tant
m’agrada, amb la dansa, que és la
meva passió.
Ballo a
l’Esbart Dansaire de Rubí des dels
quatre anys, i entrar al Cos de Ball (als 17 anys) era el meu somni. Però a més
de ballar a l’Esbart, sempre que puc (des dels 14 anys) faig cursos d’altres
tipus de dansa (contemporania, clàssic, tango...). Així doncs, la meva passió
és el ball, tot tipus de ball.
Per fí,
el curs passat, vaig aconseguir lligar aquestes dues passions: el ball i
l’ensenyament. Vaig començar a formar part del projecte de la ciutat “La dansa
a l’escola” i vaig estar ensenyant danses
tradicionals catalanes als nens i nenes de l'escola Mossèn Cinto Verdaguer de Rubí durant tot el curs.
Gràcies
al treball de fi de grau, vaig aconseguir que aquesta relació entre ensenyament
i dansa, encara anés més enllà. I és que em vaig atrevir a crear les breus coreografies
de les músiques de Francesc Burrull (música) i Dani Coma (lletra) i ensenyar-les als nens i nenes.
Finalment,
les intel·ligències múltiples també
han despertat sempre el meu interès. La música
ha estat una activitat extraescolar que he fet durant catorze anys de la meva
vida, i la idea de treballar de manera interdisciplinar
ha estat una de les idees més importants que he après a la universitat i a les
escoles de pràctiques.
Doncs a
partir de tots aquests ingredients tan importants per mi, va néixer el treball
de fi de grau "Una experiència
emocionant: les emocions a través de la dansa, la música i el teatre".
Voleu saber-ne tots els detalls? Us espero diumenge
que ve, amb molta il·lusió, com sempre, però aquest cop des de Catalunya! I és
que vindré a fer una visita molt fugaç a la meva terra per començar a plantar llavors
i sembrar el meu somni!!!
M’agradaria,
però, acabar l’entrada d'avui deixant clar que la oportunitat de crear aquest
projecte i dur-lo a terme, fou possible gràcies al professorat de l’escola, que
em va ajudar a acabar de desenvolupar la idea de fer l’espectacle de final de
curs, i que s'hi va implicar i em va permetre un treball conjunt des de
l’inici. Perquè sense l’entusiasme i la col·laboració del professorat, res
hauria estat possible.
I avui, vull donar-los les gràcies, per tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada