El pràcticum a l'escola "25 de setembre" de Rubí de l'any
passat, com tots, fou espectacular. Fer pràctiques a l’escola ens permet posar
en pràctica tota la teoria que se’ns ensenya a la universitat i viure una
experiència única. Cada pràcticum ha estat diferent i en cadascun n’he après
aspectes diferents, tots ells
interessantíssims.
De les pràctiques al "25 de setembre" en destaco: la gran
oportunitat de poder dur a terme dues
unitats didàctiques, que vaig planificar i dur a terme amb molt entusiasme,
i la d’haver fet un projecte de final de
curs relacionat amb el Treball de Fi de Grau, que va esdevenir una experiència
espectacular.
Ja l’explicaré àmpliament en una altra entrada. Perquè avui, diumenge 16 de
febrer de 2014, vull dedicar-li l’entrada
a la Maria José: la mestra de la qual vaig tenir la oportunitat d’aprendre
tantíssim durant el curs passat.
Gràcies Maria José, per tot
el que em vas ensenyar, oferir i regalar. Ja saps que una de les coses que més recordaré és el teu
entusiasme i la teva magnífica manera d'ensenyar les matemàtiques. Avui he
escollit aquesta, d'entre la immensa quantitat de coses que no oblidaré.
Així doncs, avui et deixo colar-te (us deixo colar-vos) dins els meus
pensaments i llegir aquests quatre
fragments del meu diari d'aula que vaig escriure sobre tu i les teves matemàtiques.
Espero les vostres opinions i comentaris!
DILLUNS 8 D’ABRIL DE 2013
FEM
GEOMETRIA AMB EL NOSTRE COS!
Avui la Maria José ha fet una classe de geometria impressionant. Els nens i
nenes han fet triangles (equilàters, isòsceles, escalés, rectangles,
acutangles, obtusangles...), angles (rectes, aguts, obtusos...), rectes
(paral·leles, perpendiculars, secants...)... amb el seu propi cos, primer en
grups i després individualment. Hem començat fent un triangle equilàter amb els
nens i nenes estirats a terra. Necessitàvem tres infants perquè un triangle té
tres costats, però també que tinguessin la mateixa alçada per tal que fos
equilàter. La Maria José havia explicat la teoria durant les setmanes anteriors
i aquesta classe era com un resum, un resum que estic convençuda que no
oblidaran. Quan es treballa amb el propi cos, quan es fan demostracions reals,
quan es troben les utilitats de la teoria... és quan realment aquell aprenentatge
es converteix en un aprenentatge significatiu i queda adquirit en l’infant.
DILLUNS 15 D’ABRIL DE 2013
BUSQUEM ANGLES PER L’ESCOLA!
La sessió de matemàtiques d’avui l’hem dedicat a buscar angles per
l’escola. Ha estat com una activitat de generalització i síntesi, ja que l’hem
fet després de dies d’estar treballant la geometria i els angles. Com que érem
tres mestres a l’aula, hem pogut dividir la classe en tres grups. Ens hem
distribuït l’edifici de l’escola i el pati per pactar un lloc on començar, i
ens hem anat movent pel centre segons les necessitats i motivacions de
l’alumnat. Dúiem llana de colors, un transportador d’angles, paperets, bolígrafs
i celo. L’objectiu era trobar angles per l’escola i marcar-los segons fossin
rectes, aguts o obtusos. La llana era per remarcar l’angle, el celo per
enganxar-la, el transportador d’angles per mesurar-lo, i els fulls i el
bolígraf per escriure el tipus d’angle i la seva mesura. Ha estat una activitat
interessantíssima. Els nens i nenes anaven com bojos per l’escola buscant i
mesurant angles. Cridaven: - "Aquí aquí Maria! Aquí a l’escala hi ha un
angle recte! No, un no! N’hi ha un munt, d’angles rectes! Cada esglaó n’és un!"
- "Mireu mireu! Aquí! Aquí hi ha un angle agut!!! Vine a mesurar-lo Carla!"
DIMECRES 24 D’ABRIL DE 2013
APRENENTATGE SIGNIFICATIU
Avui s’ha pogut demostrar, un cop més, la professionalitat de la Maria José
a l’hora d’ensenyar. Ja vaig explicar en aquest mateix diari que a començaments
d’abril va dedicar una sessió de matemàtiques a fer geometria amb el propi cos
dels nens i nenes i una altra a buscar angles per l’escola. Doncs bé, avui hem
hagut de sortir de l’escola per anar a veure un musical. La sorpresa ha estat
fins a quin punt van interioritzar aquesta activitat de buscar els angles. M’he
quedat de pedra en sentir que una nena deia al nen del seu costat tota
emocionada: - "Mira Marc! Això és un angle obtús!" Aleshores el Marc i
aquesta nena han començat a buscar angles per tot arreu, igual que havíem fet
dies enrere dins l’escola. I el que ha començat com un joc d’aquesta parella,
s’ha acabat convertint en un joc de tot el grup classe. Ha estat impressionant.
Crec que no cal que expliqui la importància d’aquest fet perquè és claríssima.
Els nens i nenes de 5è A han aconseguit interioritzar l’activitat de tal manera
que quan van pel carrer busquen angles! No crec que puguem demanar res més com
a mestres!
DIJOUS 25 D’ABRIL DE 2013
DESCOBRIM COM ES CALCULA EL
PERÍMETRE D’UNA CIRCUMFERÈNCIA
Tot i dur quasi tot el curs amb la Maria José (i saber anticipar-me moltes vegades al que farà o dirà, saber el que està pensant...), no deixa de sorprendre’m i ensenyar-me coses noves cada dia. La millor anticipació d’avui ha estat quan he encertat el motiu pel qual estava demanant a l’alumnat que dugués, pel proper dia de matemàtiques, la mesura d’alguna cosa circular. Els ha dit que havien de dur dues dades: la mesura del contorn de l’objecte, per la qual necessitarien una corda, i la mesura del seu diàmetre i/o radi. M’ha semblat genial la idea d’introduir-los la temàtica del perímetre d’aquesta manera, amb aquesta intriga i sense explicar-los el motiu pel qual els demanava això. Trobo que la gràcia ha estat precisament començar d’aquesta manera: al revés de com se sol fer. Normalment s’explica què és el perímetre i com es calcula, i en tot cas, després es comprova (si hi ha sort). Avui, la Maria José m’ha ensenyat que la gràcia és fer-ho al revés: demanar-los que duguin les mesures preses, perquè d’aquesta manera, a classe, podrem descobrir l’enigma de la qüestió: perquè, fent una operació matemàtica amb les dues mesures de cada nen/a, sempre dóna el mateix resultat? Suposo que és això el que farà el proper dia: plantejar-ho com un truc de màgia i després analitzar la situació. Em sembla fabulós.
Tot i dur quasi tot el curs amb la Maria José (i saber anticipar-me moltes vegades al que farà o dirà, saber el que està pensant...), no deixa de sorprendre’m i ensenyar-me coses noves cada dia. La millor anticipació d’avui ha estat quan he encertat el motiu pel qual estava demanant a l’alumnat que dugués, pel proper dia de matemàtiques, la mesura d’alguna cosa circular. Els ha dit que havien de dur dues dades: la mesura del contorn de l’objecte, per la qual necessitarien una corda, i la mesura del seu diàmetre i/o radi. M’ha semblat genial la idea d’introduir-los la temàtica del perímetre d’aquesta manera, amb aquesta intriga i sense explicar-los el motiu pel qual els demanava això. Trobo que la gràcia ha estat precisament començar d’aquesta manera: al revés de com se sol fer. Normalment s’explica què és el perímetre i com es calcula, i en tot cas, després es comprova (si hi ha sort). Avui, la Maria José m’ha ensenyat que la gràcia és fer-ho al revés: demanar-los que duguin les mesures preses, perquè d’aquesta manera, a classe, podrem descobrir l’enigma de la qüestió: perquè, fent una operació matemàtica amb les dues mesures de cada nen/a, sempre dóna el mateix resultat? Suposo que és això el que farà el proper dia: plantejar-ho com un truc de màgia i després analitzar la situació. Em sembla fabulós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada