diumenge, 23 de febrer de 2014

FER LA VISTA ENRERE: ELS INICIS A LA BRESSOLA DE PRADA



És moment, per fi, de començar a parlar-vos de la magnífica escola on vaig tenir la oportunitat de fer el Pràcticum III: "La Bressola", de Prada, a la Catalunya Nord.

I he decidit fer-ho, avui diumenge dia 23 de febrer de 2014, deixant-vos llegir allò que vaig escriure per la universitat quan se’m va demanar que fes la presentació personal.

Us deixo també amb l'"Entre Línies" que feia anys m’havia fet interessar-me per les Bressoles de la Catalunya del Nord.


Sóc una apassionada dels infants, els viatges i el ball. No hagués pogut estudiar una altra carrera que no fos aquesta. Vaig estar pensant també en psicologia perquè m’interessa molt la ment i el comportament dels nens i nenes, i en periodisme perquè m’encanta escriure. Però no podia ni comparar que m’agradessin aquestes dues coses com quelcom de més a més, amb la vocació que he tingut des de sempre per ensenyar i acompanyar els infants en el seu creiexement. Ja des de molt petita jugava a mestres amb la meva germana, la Carla (tres anys menor). Feia servir una pissarra que teníem i una tauleta amb dues cadiretes, i amb sis anyets ja li preparava fitxes com les que em feien a mi les mestres a l’escola. M’encantava. Era tan feliç! I aquí van començar les meves ganes de ser mestra, durant la primària.

Per altra banda, les immenses ganes de fer aquest pràcticum em van sorgir ja des del moment en què se’ns va plantejar. Feia anys que em feia molta il·lusió marxar i tenir una experiència lluny de casa, a qualsevol lloc. Viatjar i conèixer altres terres és una de les meves grans passions, però a més a més, anar-hi a estudiar trobo que és una oportunitat molt interessant que et permet conèixer altres cultures, veure diferents maneres de treballar, entendre altres formes de viure... Així que la primera decisió no va ser per fer les pràctiques a la Catalunya del Nord, sinó a fora, fos on fos.

Això sí, quan vaig saber de la oportunitat d’anar a La Bressola, el meu entusiasme va créixer encara més. Havia vist un reportatge per TV3 amb la família feia anys i m’havia fascinat. També des de la ESO, quan trobava algun article al diari me’l guardava perquè pensava que quan fes magisteri m’agradaria tornar-m’ho a llegir, que en sabria més coses, que potser estudiaria La Bressola... Tampoc no en sabia gaire més d’aquestes escoles, però amb el poc coneixement que tenia de la seva ideologia i la lluita per preservar el català, en vaig tenir més que suficient.

M’encantava la idea de conèixer Les Bressoles des de dins. Crec que conservar la llengua en aquestes regions és un mèrit indiscutible. Tenia ganes de saber què era realment “viure” a aquesta escola. I havia de ser fantàstica perquè un conegut meu hi va anar i s’hi va quedar. Va deixar la seva vida a Sant Cugat i va decidir que se n’anava a treballar allà, de tant que li apassionar. A més, fou curiosament a la Bressola de Prada, a la qual jo vaig anar a parar. Així que tenia una curiositat immensa per comprovar si era cert que es tractava d’una escola tan magnífica com ell deia.

Cap comentari:

Publica un comentari