ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ: CONTEXT ESCOLAR

Avui, dia 5 de gener de 2014, us començo a explicar algunes idees sobre l'escola on vaig tenir la oportunitat d'estar fent pràctiques el curs passat: l'escola "25 de setembre" de Rubí. La intenció és que a partir d'aquesta imatge i un breu resum sobre el context escolar que vaig escriure el curs passat, us pugueu fer una idea de les característiques de l'escola.

Abans, però, el més important en el dia d'avui és desitjar-vos una magnífica entrada d’any i que gaudiu de la meravellosa nit que ens espera. Fixeu-vos en la il·lusió i la màgia que hi ha als ulls dels nens i nenes a la cavalcada! És la nit més preciosa de l'any! Gaudiu-la!

L’escola “25 de setembre” es troba a Rubí, al barri 25 de setembre.

El municipi de Rubí és una gran ciutat del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Posseeix una superfície de 33 km quadrats i té quasi 75.000 habitants. Una de les causes de l’augment destacable de la població (un 25% en 10 anys) és la immigració. Conseqüentment, han calgut noves vivendes i noves places a les escoles. És per aquesta raó que l’escola 25 de setembre, que va ser construïda amb capacitat per a 675 alumnes, es va reconstruir l’any 2006, ja que l’edifici anterior s’havia quedat petit.

Pel que fa a la divisió administrativa, la ciutat està dividida en sis districtes. La meva escola es troba està al districte número III, del qual en formen part els barris de Ca n’Alzamora, Les Torres, 25 de setembre, Progés i Can Vallhonrat. El barri 25 de setembre (anomenat com l'escola) és un indret que acull unes 15.750 persones i que fou construït a la dècada dels 60, després de la catàstrofe de la rierada de l'any 1962.

És un barri en el qual hi viuen famílies de classe mitjana-baixa, gent gran que s’hi va instal·lar ara fa 50 anys, persones immigrades... La llengua materna de la majoria de l’alumnat del centre és el castellà. En primer lloc, perquè hi ha un nombre molt alt de població nascuda a Rubí que té com a llengua prioritària el castellà enlloc del català (indiferentment del barri), i en segon, perquè moltes d’aquestes famílies vingudes d’arreu del món tenen com a lloc d’origen un país de parla castellana. Tot això fa que a l’escola hi hagi una quantitat considerable de famílies sense gaires recursos (ara fet molt accentuat per la crisi) i que es potenciï el català per tal que els nens i nenes l’utilitzin com a principal via de comunicació.

L’escola que ens ocupa va ser acabada l’any 1964, dos anys després de la rierada. És un centre públic, tot i que les famílies paguen una quota de 228€ per alumne i per curs. A més de ser una escola que potencia molt les TIC, que busca l’autonomia de l’alumnat, la millora dels resultats educatius..., segons la meva opinió, els dos punts més forts d’aquest centre són els següents:

Per una banda, l’objectiu de l’escola de desenvolupar, en la quitxalla, la creativitat i les capacitats que els permeti solucionar conflictes i situacions de la vida quotidiana. És quelcom que he vist treballar moltíssim i que fins i tot ha donat peu a fer-ho com a assignatura: competència social. Em sembla una idea excepcional. Tot aquest treball, a més del treball cooperatiu, fa que els nens i nenes adquireixin habilitat per treballar en equip, resoldre situacions de la vida quotidiana, escoltar-se i respectar els torns de paraula... I tot això afavoreix l’aprenentatge.

Estan molt acostumats a treballar conjuntament i aquest és un avantatge clau a l’hora de dur a terme qualsevol procés d’ensenyament – aprenentatge. A més, l’escola 25 de setembre és un centre educatiu que realitza nombrosos projectes i activitats com poden ser: el Pla Lector, la revista que fan els nens i nenes de 5è en un taller de periodistes, la socialització de llibres, el programa de dansa a l’escola o l’”Escolta’m”. Aquest darrer és un dels projectes més interessants. El seu objectiu és que la canalla aprengui a expressar-se i a compartir les seves vivències i inquietuds, tot adquirint la competència social i ciutadana. Així mateix, l’escola compta amb un projecte transversal cada curs, en aquest cas: “La rierada de 1962”.

La interdisciplinarietat s’aconsegueix en diverses assignatures i activitats d’aula, però sobretot en els projectes. Els projectes són la clau de la interdisciplinarietat i permeten el desenvolupament integral de la mainada. El fet que es connectin àrees dins d’una mateixa activitat fa que la canalla vegi que tot està interrelacionat i que és molt més enriquidor treballar d’aquesta manera, que és com fem a la vida, que no pas de manera fragmentada. Però no tot són projectes. Un dels exemples més clars d’implicació didàctica d’aquest fet és que la plàstica sempre es fa en anglès. Es considera que és una de les millors assignatures per fer-la en anglès, i estic totalment d’acord (com també podria ser educació física, per exemple).

Per altra banda, és una escola que facilita el desenvolupament professional dels i de les mestres, i això és totalment visible. Les dues mestres que fan l’assignatura de competència social van fer una formació específica i ara estan fent el procés de modelatge a la resta del professorat, per exemple.

En relació a l’organització del professorat, el centre és dirigit i representat per la directora, la Núria Chipell. La Cristina Aguilera n’és la cap d’estudis, i la plantilla està formada per 12 mestres d’educació infantil, 8 de cicle inicial, 6 de cicle mitjà i 5 de cicle superior. També hi ha especialistes de llengua anglesa, educació musical, educació física, biblioteca, religió i necessitats educatives específiques (i USEE, vetalladores, aula d’acollida, educadores...). A més, els i les docents participen en tasques de naturalesa molt diversa quan no tenen la canalla sota la seva responsabilitat: treball acadèmic, de formació, de desenvolupament professional, de relació amb l’entorn, d’innovació, experimentació i recerca, de participació i gestió...

És una escola d’infantil i primària. De la organització de l’alumnat destaquem que l’estructura vertical és graduada, és a dir, per cursos, cadascun dels quals comprèn una edat determinada. L’agrupament horitzontal, en canvi, fa que l’escola sigui de tres línies. Opta, però, per canviar diverses vegades d’agrupaments durant l’etapa de primària, realitzar assignatures on es barregen nens i nenes del mateix nivell però de diferents grups base, i fins i tot fer activitats on hi participin persones de diferents cursos.

Gràcies a la oportunitat que vaig tenir l’any passat de fer les pràctiques a La Bressola de Prada, ara estic convençuda que la millor forma d’agrupament d’estructura horitzontal és la verticalitat (formar classes configurades per infants de més d’una edat o nivell). L’organització de l’escola 25 de setembre no és aquesta, però tal i com acabo d’esmentar, tampoc és totalment rígida, ja que els nens i les nenes es barregen en moltes ocasions (no tant de diferents edats però sí del mateix curs). Això facilita la organització per tal d’aconseguir aquesta cohesió social que té la cap d’estudis com a objectiu, així com la socialització de l’alumnat, les interaccions...