diumenge, 12 de gener de 2014

COM ES TREBALLA A L'ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ?



Avui, diumenge 12 de gener de 2014, i de nou des d'Anglaterra (havia anat a Catalunya per passar les vacances de Nadal amb la família i les amistats), us continuo parlant de l'escola on vaig tenir la oportunitat d'estar fent les pràctiques durant l'últim curs de la carrera: l'escola "25 de setembre" de Rubí.



En aquest cas, em centro en les metodologies de treball que vaig poder veure a l'escola durant el curs escolar. Les he resumit en quatre de bàsiques, totes elles metodologies de treball actives: el treball per projectes, el treball cooperatiu, els tallers i el de dos mestres a l’aula.

La primera metodologia que s’utilitza en aquesta escola és un mètode pensat per donar resposta a la necessitat de treballar de forma interdisciplinar i globalitzadora, creant situacions de treball on l’alumnat investigar a través de fonts diverses i relacionar aquest coneixement amb les seves idees prèvies.

El treball per projectes està caracteritzat per l’aprenentatge en grup i significatiu, la utilització d’un ampli ventall de recursos, el foment de l’autonomia de l’individu, l’alumnat com a centre de l’aprenentatge i la connexió amb el món real.

La segona metodologia, el treball cooperatiu, fa que la quitxalla treballi i aprengui de forma conjunta, en equip, establint relacions socials positives entre ells i sentint-se responsable del treball a fer. S'utilitza moltíssim.

En tercer lloc hi ha els tallers. Es tracta d'una assignatura dividida en tres tallers trimestrals i rotatius: ciències, revista/periodisme i matemàtiques. Les dues classes de cada curs es divideixen en tres grups, i cadascun d’aquests se’n va a un taller, de manera que queden barrejats.

Es tracta d’una metodologia de treball que busca que l’alumne/a treballi de forma autònoma, individual o en parelles, en diferents espais dins o fora de l’aula, amb material divers i amb continguts coneguts.

I per acabar, tenim la que considero més critica: dos mestres a l’aula. Més crítica en el sentit que és una metodologia que considero excel·lent però que crec que és molt difícil de dur a terme correctament.

A les classes de l'escola "25 de setembre" de Rubí, hi ha, sempre que es pot, atenció individualitzada pels nens i nenes que ho necessiten. Hi ha unes quantes hores, doncs, en què hi ha una altra mestra a l’aula a més de la tutora (a l'hora de treball cooperatiu, plàstica, coneixement del medi...).

Però, tal i com deia, no és gens senzill dur-ho a terme correctament. De fet, per mi, donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat és una de les qüestions més complicades de la feina de mestra. I no oblidem que l’atenció individualitzada és del tot necessària per tal que la quitxalla es pugui desenvolupar i aprendre cada dia.

Voleu saber com proposen les persones expertes aprofitar aquesta oportunitat de treballar amb dos mestres a l'aula? Voleu saber de quantes maneres diferents es pot compartir una classe amb una altra mestra?

Us espero diumenge que ve, amb això i molt més. La meva opinió, les meves experiències, la situació actual... Tot sempre extret i contrastat amb el que aprenc de les persones expertes.

2 comentaris:

  1. Gràcies per la teva descripció de l'escola.
    M'agradarà apropar-me una mica més a la metodologia dels dos mestres per aula i coneixer la teva visió crítica.
    Ho estaré esperant.
    Salut

    Malena

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu pel comentari!!!
    Espero amb moltíssima il·lusió que em llegeixis (i em donis la teva opinió) diumenge que ve!
    Gràcies!

    ResponElimina