diumenge, 19 de gener de 2014

APRENDRE JUNTS A L'AULA: UNA PROPOSTA INCLUSIVA




Diumenge passat, 12 de gener, vaig prometre continuar explicant la metodologia de dos mestres a l'aula. I aquí estic, 19 de gener de 2014, donant-vos la meva opinió, contant-vos les meves experiències i recordant què en pensen les persones expertes sobre aquesta manera de treballar.

Com proposen aprofitar aquesta oportunitat de compartir l'aula amb una altra mestra?
De quantes maneres diferents es pot arribar a fer?





Per entrar en la temàtica, us adjunto aquest quadre del magnífic llibre "Aprendre junts a l'aula: una proposta inclusiva" de l’escriptora Teresa Huguet i Comelles (any 2006, editorial Graó). Explica l’experiència d’una escola que ens mostra com s’atén les necessitats educatives de l’alumnat des d’una perspectiva inclusiva. Es tracta d’un recull de criteris, orientacions i instruments per a la construcció d’escoles més inclusives.

Us el recomano moltíssim; de la mateixa manera que us recomano llegir-vos bé aquest quadre i extreure’n conclusions, idees i opinions.





































Se us acudeixen altres maneres de treballar amb dos mestres a l'aula, lectors i lectores? Deixeu el vostre comentari! L’aprenentatge sempre és en dues direccions!

La metodologia de dos mestres a l’aula, doncs, tal i com acabem de veure, té un munt de subtipus, alguns dels quals potser no acostumem a dur a terme o desconeixíem. El fet és que crec imprescindible conèixer-los i, fins i tot afegir-ne entre tots, si és possible, perquè, tal i com argumentava el dia anterior, l’atenció individualitzada és essencial. Doncs com més ampli sigui el ventall de possibilitats que tinguem, millor podrem escollir la opció més adequada en cada ocasió.

Evidentment, no puc comentar tot el que penso en relació a aquesta temàtica ni detallar totes les meves opinions i experiències. Doncs com sempre, he seleccionat el que considero més rellevant.

Per una banda, m’agradaria argumentar-vos breument per què prefereixo la metodologia de "donar ajuda a un alumne augmentant progressivament la distància" abans que la de "donar ajuda a un alumne i seure al costat". El motiu és que estic convençuda que una de les finalitats últimes de l’educació és fer persones autònomes.

Doncs ens equivoquem molt si ens pensem que estem ajudant a aquell infant concret, si l’únic que fem és no deixar-lo sol ni un moment. D'aquesta manera, mai podrà ser autònom. Tot això a excepció, tal i com també aclareix Teresa Huguet, de casos molt concrets que necessitin realment un suport constant.

He pogut veure mestres que fan això (que no deixen fer res a l’alumnat individualment) i estic convençuda que en comptes d’ajudar-lo, l’únic que fan és perjudicar-lo, tot i que no se’n adonin.

Per altra banda, i en relació al nivell número 7, "el mestre de suport porta l’activitat", he de dir que les experiències que he pogut veure, especialment a l'escola "25 de setembre" de Rubí, han estat realment bones.

És una metodologia que s’anomena modelatge i que consisteix en un procés mitjançant el qual el professorat de suport promou innovacions o estratègies metodològiques determinades i les ensenya als tutors i tutores.

En aquesta escola que vaig tenir el privilegi d'estar fent les pràctiques el curs passat, les mestres que han fet un curs específic o dut a terme una formació de qualsevol temàtica, ensenyen a la resta de mestres el que han après per tal que tothom en pugui aprendre. Ho vaig comentar breument en la primera publicació on parlava d'aquest centre.

I això es pot fer en hores fora de classe, com s’acostuma a fer en aquesta escola, o amb els nens i nenes davant, que és com especifica la nostra experta d'avui: Teresa Huguet i Comelles.

El proper diumenge continuo amb aquesta temàtica, parlant-vos de la situació actual i fent-vos arribar com treballen aquí a la "meva" escola d'Anglaterra, amb aules d'una mitjana de 30 alumnes i fins a 5 persones adultes a cada classe!!!

2 comentaris:

  1. Hola, em referiré breument al que comentes de que els i les mestres comparteixen els coneixements apresos en les formacions específiques que fan. Penso que hauria de ser una pràctica habitual en tots els camps i col.lectius professionals. En aquest món generalment individualista, on diuen que "la informació és poder", valoro molt positivament iniciatives com aquesta, i són cabdals en l'Educació! M'agradarà, que algun dia, ens expliquis com valores aquests aspectes en l'escola on ets ara. I GRÀCIES x compartir les teves vivències!

    ResponSuprimeix
  2. Ostres Annlee! Moltíssimes gràcies per la teva aportació! Tens molta raó! I m'has donat la idea per la propera entrada! Us explicaré com valoro aquests aspectes a l'escola on estic ara. Moltes gràcies i espero que t'agradi l'entrada d'avui! :D

    ResponSuprimeix