ENS RETROBEM BEN AVIAT!

Aquesta pàgina web ha anat creixent diumenge rere diumenge durant 14 mesos. Vaig sentir que necessitava fer un blog i així ho vaig fer.

Ara em prenc unes vacancetes perquè les necessito. No sé gaire quan duraran però estic segura que m'aniran molt bé (les vacances acostumen sempre a anar molt bé, oi?).

Us deixo amb aquesta foto que ens evocal'estiu i el blau que vaig escollir pel blog i que ens recorda una de les millors frases d'Óscar Wilde.

Ens retrobem ben aviat.

NO DEIXEM MAI D'APRENDRE!

UN MÓN DE COLORS

Avui no puc evitar fer referència al dia d'ahir. Com vau poder comprovar, és el primer diumenge des que he començat el blog, ara fa uns 14 mesos, que me'n vaig anar a dormir sense fer l'entrada. L'ocasió s'ho valia. 

Ahir va ser un dia històric i jo també en vaig voler formar part. Ahir fou un dia amb la democràcia i el poble com a protagonistes, un dia inoblidable. Un dia de molts i molts colors. http://www.vilaweb.cat/noticia/4218838/20141108/300-contes-tricentenari-vull-votar.html 

L'educació que somio és una educació en un país lliure i que estimi la cultura i la llengua catalana. Aquesta és l'educació que somio.

LES LLEIS MAI HAN ACONSEGUIT CANVIAR L'ESCOLA. L'ESCOLA SEGUIRAN FENT-LA ELS I LES MESTRES.

https://www.youtube.com/watch?v=S0dRD1HaRIk

Avui us deixo aquesta entrevista al pedagog Francesco Tonucci, un mestre especialment crític amb la LOMCE i amb el sistema educatiu. En una entrevista amb Manel Alías diu que la majoria de sistemes educatius no estan plantejats pensant en els alumnes i que cal repensar-ho pràcticament tot.

QUÈ PODEM FER PER ENSENYAR MILLOR L'ANGLÈS?

Avui, remenant dins la meva carpeta d’articles relacionats amb l’educació, n’he trobat que ja fa un any que va ser escrit per Antoni Bassas al diari Ara (23/11/2013). És ben curtet però continua essent totalment actual i m'ha semblat interessant de compartir-lo amb vosaltres.

"¿Hem de resignar-nos que alumnes amb deu o dotze anys de classes d'anglès acabin l'ESO sense escriure'l o parlar-lo bé? Per què moltes famílies han de pagar dues vegades per l'anglès dels seus fills: el rebut de l'escola i el de l'acadèmia extraescolar? A la Jornada Multilingüe de la Fundació de l'Escola Cristiana de Catalunya, un professor recorda que és difícil ensenyar un idioma a 35 persones alhora. I un altre es pregunta què pot fer un simple professor per canviar els resultats, si està obligat per un programa? La resposta és clara: tots els avenços han vingut quan algú ha assumit més responsabilitat de la que li tocava i s'ha atrevit a canviar el que no funcionava. Allà on no arribin les solucions del departament, que hi arribi la responsabilitat individual."

Bona setmana!

MOLT BON DIA, ESTIMATS MESTRES

Ja fa un mes que sóc mestra i dues setmanes que va començar el curs per als nens i nenes. Avui tinc ganes de compartir amb vosaltres aquest breu escrit que Carles Capdevila va redactar al diari Ara per tots i totes nosaltres el primer dia d'aquest curs 2014-2015.

L'IDEARI DE LA FUNDACIÓ COLLSEROLA

Catalanitat: El sentit d'arrelament a la comunitat humana de la qual es forma part és fonamental en el desenvolupament de la personalitat. És important conèixer bé la llengua, la cultura i les tradicions del nostre país: Catalunya.

FORMO PART DE LA FUNDACIÓ COLLSEROLA!

Es pot començar a treballar de mestra de moltes maneres i a moltes escoles. Jo estic tenint la oportunitat de començar essent tutora en una escola de la Fundació Collserola. 

FELIÇ CURS 2014-2015

Avui deixo enrere l'estiu i les vacances, un gran cap de setmana amb l'esbart i els somnis de ser mestra i viure amb la meva parella. 

Avui començo una nova vida. Aquesta nit ja la passem al nostre piset i demà al matí començo a treballar de mestra!!! In-cre-ï-ble!!!

FELIÇ CURS 2014-2015!!! 

IMMENSA FELICITAT ABANS DE LES VACANCES

“Em dic Mireia Serra Busqué, tinc 22 anys i sóc feliç”. Així començava la primera entrada d’aquest blog que amb tanta il·lusió vaig començar des d’Anglaterra ara fa quasi un any. Aleshores deia que el meu camí en aquelles terres “sabia on començava però no on em duria”. Doncs bé, em va dur a viure nou mesos durant els quals vaig adquirir experiència com a mestra en una escola realment bona i vaig poder millorar l’anglès per tal de poder fer classe amb aquest idioma sense problemes. I ara torno a ser a Catalunya des de fa més de dos mesos, dos mesos tant o no sé si dir més espectaculars que els nou anteriors.

Durant aquests onze mesos que porta el blog obert he escrit de tot: sobre les “meves” escoles i Finlàndia, sobre l’art de saber despertar als nens i nenes les ganes d’aprendre i l’educació que somio, sobre aprendre a escollir i la meva biografia educativa, sobre una experiència emocionant, i fins i tot he fet crítiques (sempre constructives) de programes i de tot allò relacionat amb l’educació que m’ha vingut de gust.

UN PRECIÓS CONTE DE GRANOTES, ESFORÇ I CONSTÀNCIA

Sucedió una vez que dos ranitas salieron a dar un paseo. Como hacían a menudo, recorrían los prados que rodeaban su charca saltando alegremente. Hasta que un día sucedió algo totalmente inesperado: tras un salto ni más ni menos largo cayeron dentro de un balde que el vaquero había olvidado cerca del establo y que aún guardaba bastante leche. Al principio las ranitas no comprendían qué había sucedido, incluso encontraban divertida la situación. Pero pronto se dieron cuenta que aquello se estaba convirtiendo en una trampa: por mucho que se esforzaban por salir del cubo, las paredes metálicas eran demasiado lisas y el borde quedaba demasiado alto.

Y así lo único que podían hacer era nadar y nadar para no ahogarse en la leche.

MESTRES

"Mestres" és un conjunt de 10 capítols de 50 minuts de durada que es va poder veure a TV3 a començaments de l’any 2012 i que s’ha tornat a emetre durant aquests últims mesos. Aprofito doncs, ara que he tingut la oportunitat de tornar-ne a gaudir, per dedicar-li una entrada al blog.

“Mestres” és un projecte dedicat íntegrament al col·lectiu de mestres, centrat en la feina diària i en l’experiència professional del professorat d’educació Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. És un programa produït pel Departament de Nous Formats de TV3, de la mateixa manera que ho és la sèrie documental “Amb ulls de nen”, a la qual vaig fer una crítica fa uns mesos.

POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA

EL LÍMIT ESTÀ EN LA NOSTRA IMAGINACIÓ

Els nens i nenes d'avui dia han nascut en una societat on les tecnologies de la informació i la comunicació s'han fet imprescindibles, doncs formen part d’un món digital que utilitzen cada dia de manera activa.

És per aquesta raó que en els últims anys l'escola s'ha vist obligada a canviar la seva estructura física, les polítiques educatives, les metodologies de treball, el vocabulari educatiu i, sobretot, formar el professorat en aquests àmbits

COM S'APRENEN LES CIÈNCIES A L'ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ?

Avui continuo parlant-vos de l'escola 25 de setembre de Rubí, on vaig fer les últimes pràctiques de la carrera. Fa temps ja us vaig parlar sobre el context escolar de l'escola i sobre com es treballa, en general, en aquest centre. Avui em centraré en com apreníem ciències a l'aula de 5è.

SÍNDROME D'ASPERGER

La Síndrome d'Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament i els TEA ("Trastornos del Espectro Autista"). És considerat un dels trastorns més lleus dins de l’espectre autista i afecta una de cada cinc-centes persones. Les persones que pateixen aquesta síndrome tenen dificultats en la conducta i la comunicació i poden tenir un coeficient intel·lectual igual o superior a la mitjana. Afecta la capacitat d’empatia, imprescindible per a la vida social, i es detecta sobretot en els primers 3 anys de vida.

Ara bé, el meu objectiu d'avui no és parlar sobre aquesta síndrome de manera teòrica ni explicar massa en què consisteix, sinó compartir amb vosaltres uns vídeos en els quals tres nois que la pateixen ens expliquen com ho viuen per tal de poder entendre de què es tracta.

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A LA BRESSOLA

Finalment, després de parlar-vos sobre els projectes i la verticalitat, avui acabo amb l'últim dels eixos vertebradors de La Bressola: la immersió lingüística.

LA VERTICALITAT A LA BRESSOLA

Després d'haver explicat diumenge passat el primer dels eixos vertebradors de La Bressola, els projectes, avui em centraré en la verticalitat.

A primer cop d’ull es tracta de formar classes configurades per nens i nenes de més d’una edat o nivell, és a dir, de barrejar les classes de primer i segon, les de tercer i quart i les de cinquè i sisè, per exemple. Tanmateix, perquè sigui una veritable verticalitat, amb això no n’hi ha prou.

La Bressola s’ha basat sempre en què els grups socials naturals (família, amistats, feina, carrer...) mai estan configurats per persones de la mateixa edat ni del mateix nivell de competències, i per tant, no té gaire sentit dividir els nens i nenes per edats a l’escola.

EL TREBALL PER PROJECTES A LA BRESSOLA

Després d'haver parlat sobre La Bressola en diverses entrades, avui em centraré en els tres grans pilars d’aquestes escoles: la verticalitat, la immersió lingüística i el treball per projectes. (Per situar-vos dins el marc de les Escoles Catalanes us recomano llegir l’entrada que vaig escriure sobre el context escolar aquí.) Així doncs, aquests tres són els pilars que regeixen Les Bressoles i que tinc la intenció de compartir amb vosaltres durant els propers dies. Avui començaré explicant-vos els projectes, una de les característiques més importants de la Bressola on vaig poder estar jo (la de Prada) i, sobretot, de la meva classe.

La veritat és que vaig tenir moltíssima sort perquè la meva mestra era una de les que més utilitza aquesta metodologia en què la quitxalla ha de pensar per ella mateixa i construir el seu propi coneixement, i això em va permetre poder-hi profunditzar molt. 

Estic convençuda que treballar per projectes és, sens dubte, una de les millors maneres de dur a terme el procés d’ensenyament i aprenentatge, i La Bressola, amb només cinc setmanes, me'n va ensenyar moltíssim. 

PER QUÈ HI HA MÉS DONES MESTRES QUE HOMES?

Aquesta setmana una amiga m'ha fet una entrevista pel seu Treball de Fi de Grau sobre la feminització a les primeres etapes educatives, és a dir, el fet i la raó per la qual hi ha moltes més dones mestres que homes en les etapes d'educació infantil i primària. Les preguntes que m'ha fet arribar m'han fet pensar moltíssim i plantejar-me aquesta temàtica molt més profundament del que mai havia pensat. És per aquesta raó, i perquè m'ha semblat un tema interessantíssim, que he decidit compartir la meva opinió amb vosaltres.

La feminització a les escoles és indiscutible. Només cal mirar el nombre de dones respecte el d'homes a qualsevol escola de primària o veure que les persones inscrites aquest any 2013 a la carrera d'educació primària de la UAB, per exemple, resulten ser un 15% nois (46) i un 85% noies (264). Però per què? 

EL QUE VULL ÉS SER MESTRA!!!

"L'escola mata la creativitat?" Així titulava Ken Robinson (educador, escriptor i conferenciant britànic) aquesta magnífica conferència que va fer ja fa uns quants anys i que ha donat la volta al món diverses vegades. Avui l’he recuperat i m'ha vingut de gust compartir-la amb vosaltres, ja que és totalment actual, i deixar-vos els meus pensaments.

DEDICACIÓ ÚNICA I EXCLUSIVA A LA BRESSOLA

Cada experiència educativa que he viscut a les escoles durant els últims anys ha estat única i especial. Cadascuna d'elles m'ha aportat i ensenyat un munt de coses diferents i totes m'han ajudat a créixer, tant com a persona com acadèmica i professionalment.

Ara em queden menys de tres setmanes per acabar la meva estada a Dartington Primary School, una d’aquestes escoles que formarà part de la llista de centres que he pogut conèixer i viure. Així que en breu faré una entrada intentant resumir tot el què he après en aquesta acollidora i preciosa escola. Avui, però, em referiré a La Bressola i destacaré la diferència d’aquell pràcticum en relació als altres. També ho faré d'aquí pocs dies amb l'escola 25 de setembre.

UN ESTIU ETERN

La Setmana Santa és un període de descans escolar que tothom accepta sense problemes. Però diferents són els quasi tres mesos de vacances d'estiu, un debat etern encara sense resoldre.

En la majoria de països, les vacances d’estiu són bastant més curtes que a Catalunya i es fan, a més a més de les vacances de Nadal i de Setmana Santa, les d'hivern (setmana blanca), les de tardor, i en alguns indrets s’inclou també un descans al tercer trimestre. Perquè no a Catalunya, doncs? A més a més, som el país d'Europa que té el nombre més gran de dies festius singulars, la major part dels quals són de caràcter religiós, i això fa que les festes estiguin molt disperses.

ENRIC LARREULA: MESTRE DE MESTRES

Avui m'agradaria fer-me ressò de l'homenatge a un mestre de mestres: Enric Larreula.

Dimecres passat dia 9 d'abril, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, la presentació de la novel·la Terres Verges d’Enric Larreula, es va convertir també en un homenatge que l'Assemblea Nacional Catalana, amb el suport d'Òmnium Rubí, van voler fer a la seva figura i trajectòria.





Joan Pere Le Bihan, Muntsa Fernández i Enric Larreula (fotografia: Montse Garrell)

AMB ULLS DE NEN

"Amb ulls de nen" és una sèrie documental, produïda pel Departament de Nous Formats de TV3 i ara en emissió, que pretén mirar el món a través dels nens i nenes. Es tracta de 13 episodis temàtics que giren, de nou, entorn dels grans temes de la vida. M’encanta aquest tipus de programa! Programes curts, frescos, que permeten conèixer la opinió de persones del carrer, com tu i com jo, sobre els grans temes i que serveixen per entretenir però, si ho vols, també per aprendre.

ESCOLA LA BRESSOLA DE PRADA: CONTEXT ESCOLAR

Continuo amb l'escola on vaig fer les pràctiques a tercer de carrera, explicant-vos ben bé el seu context escolar.

EXPLORAR, APRENDRE I CRÉIXER

El Saló de l'Ensenyament és una de les grans cites de l'any que considero imprescindibles per conèixer cap a on va l'ensenyament a Catalunya, quines novetats hi ha al mercat i de quina manera ens podem continuar formant.

És una trobada adreçada a estudiants, a persones del món de l'ensenyament i a tota la ciutadania que tingui ganes d’aprendre i formar-se.

UNA EXPERIÈNCIA EMOCIONANT

Amb aquest títol i el següent subtítol: "Les emocions a través de la dansa, la música i el teatre", avui, diumenge dia 9 de març de 2014, us introdueixo el que fou el meu treball de fi de grau i el que s’acabà convertint en la creació, evidentment conjunta amb el professorat de l’escola, de l’espectacle de final de curs de cicle superior del curs passat del centre 25 de setembre de Rubí.

COMPARANT LES MEVES EXPECTATIVES DE LA BRESSOLA DE PRADA

Continuo parlant de "La Bressola", de Prada, a la Catalunya Nord.

I avui, diumenge 2 de març de 2014, ho faig deixant-vos endinsar de nou en els meus sentiments i pensaments.

Quines eren les meves perspectives inicials del Pràcticum? I quines van ser les finals? Es van complir?

FER LA VISTA ENRERE: ELS INICIS A LA BRESSOLA DE PRADA

És moment, per fi, de començar a parlar-vos de la magnífica escola on vaig tenir la oportunitat de fer el Pràcticum III: "La Bressola", de Prada, a la Catalunya Nord.

I he decidit fer-ho, avui diumenge dia 23 de febrer de 2014, deixant-vos llegir allò que vaig escriure per la universitat quan se’m va demanar que fes la presentació personal.

Us deixo també amb l'"Entre Línies" que feia anys m’havia fet interessar-me per les Bressoles de la Catalunya del Nord.

GRÀCIES, MARIA JOSÉ!

El pràcticum a l'escola "25 de setembre" de Rubí de l'any passat, com tots, fou espectacular. Fer pràctiques a l’escola ens permet posar en pràctica tota la teoria que se’ns ensenya a la universitat i viure una experiència única. Cada pràcticum ha estat diferent i en cadascun n’he après aspectes diferents,  tots ells interessantíssims.

De les pràctiques al "25 de setembre" en destaco: la gran oportunitat de poder dur a terme dues unitats didàctiques, que vaig planificar i dur a terme amb molt entusiasme, i la d’haver fet un projecte de final de curs relacionat amb el Treball de Fi de Grau, que va esdevenir una experiència espectacular.

Ja l’explicaré àmpliament en una altra entrada. Perquè avui, diumenge 16 de febrer de 2014, vull dedicar-li l’entrada a la Maria José: la mestra de la qual vaig tenir la oportunitat d’aprendre tantíssim durant el curs passat.

LA REFLEXIÓ I L'EMPATIA: DOS DELS 5 VALORS BÀSICS DE L'ESCOLA D'ANGLATERRA

Avui, 9 de febrer, he llegit un article que tenia guardat a la carpeta "Educació" del meu ordinador i m'ha fet pensar en una experiència que vaig viure l’altre dia a l'escola "Dartington Primary School". Una experiència que em va posar la pell de gallina.

No és que estigui del tot lligat una cosa amb l’altra. No obstant, les dues em semblen interessants i tenia ganes de fer-vos-les arribar.




Us deixo primer l'article del diari Ara del periodista i guionista Antoni Bassas. Es titula Declaració de Deures amb l'Infant i fou publicat el 20 de novembre de l'any passat.

S'HAURÀ DE PASSAR UNA PROVA PER ACCEDIR A MAGISTERI

Avui, diumenge 2 de febrer de 2014, tenia una altra idea per escriure al blog. Però en aquests casos excepcionals, cal deixar el que tenies pensat per un altre dia.

Recordeu les entrades que vaig escriure sobre el "Singulars"de Javier Melgarejo de Finlàndia? I recordeu que vaig parlar de la formació delprofessorat d'aquest país del Nord? I que us vaig transmetre que estic convençuda que a Catalunya cal una selecció molt diferent per entrar a la carrera de mestra?

Doncs aquest dijous no em podia creure el que llegia! "Els futurs mestres hauran de passar una prova per accedir a magisteri"! Per fí!

Per si encara no ho heu vist, aquí us deixo el breu article de l'ARA. Us recomano, però, que llegiu també altres diaris. És realment interessant. Ja era hora! Gràcies!

Hi esteu d'acord vosaltres en que es faci aquesta prova per entrar a la carrera de mestra?

6 ALUMNES PER MESTRA, 1 MESTRA PER CADA INFANT AMB ALGUNA NEE

Diumenge passat, 19 de gener, vaig prometre continuar amb la temàtica de diverses mestres a l'aula, parlar-vos sobre la situació actual i explicar-vos com treballen aquí a la "meva" escola d'Anglaterra, amb aules d'una mitjana de 30 alumnes i fins a 5 persones adultes a cada classe!!!

Voleu saber, a més, com funciona la magnífica manera que tenen de treballar en grup?

APRENDRE JUNTS A L'AULA: UNA PROPOSTA INCLUSIVA

Diumenge passat, 12 de gener, vaig prometre continuar explicant la metodologia de dos mestres a l'aula. I aquí estic, 19 de gener de 2014, donant-vos la meva opinió, contant-vos les meves experiències i recordant què en pensen les persones expertes sobre aquesta manera de treballar.

Com proposen aprofitar aquesta oportunitat de compartir l'aula amb una altra mestra?
De quantes maneres diferents es pot arribar a fer?

COM ES TREBALLA A L'ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ?

Avui, diumenge 12 de gener de 2014, i de nou des d'Anglaterra (havia anat a Catalunya per passar les vacances de Nadal amb la família i les amistats), us continuo parlant de l'escola on vaig tenir la oportunitat d'estar fent les pràctiques durant l'últim curs de la carrera: l'escola "25 de setembre" de Rubí.



En aquest cas, em centro en les metodologies de treball que vaig poder veure a l'escola durant el curs escolar. Les he resumit en quatre de bàsiques, totes elles metodologies de treball actives: el treball per projectes, el treball cooperatiu, els tallers i el de dos mestres a l’aula.

ESCOLA 25 DE SETEMBRE DE RUBÍ: CONTEXT ESCOLAR

Avui, dia 5 de gener de 2014, us començo a explicar algunes idees sobre l'escola on vaig tenir la oportunitat d'estar fent pràctiques el curs passat: l'escola "25 de setembre" de Rubí. La intenció és que a partir d'aquesta imatge i un breu resum sobre el context escolar que vaig escriure el curs passat, us pugueu fer una idea de les característiques de l'escola.

Abans, però, el més important en el dia d'avui és desitjar-vos una magnífica entrada d’any i que gaudiu de la meravellosa nit que ens espera. Fixeu-vos en la il·lusió i la màgia que hi ha als ulls dels nens i nenes a la cavalcada! És la nit més preciosa de l'any! Gaudiu-la!