LA MEVA BIOGRAFIA EDUCATIVA: LA MÚSICA

Diumenge passat, dia 8 de desembre, vaig escriure sobre la meva passió: la dansa: http://www.mireiaserra.cat/2013/12/la-meva-biografia-educativa-la-dansa.html.

Estic fent un repàs per la meva biografia educativa.

En una de les primeres entrades em vaig referir a l’educació formal: http://www.mireiaserra.cat/2013/09/la-meva-biografia-educativa.html i aquests dies estic escrivint sobre la no formal.

Avui, diumenge 15 de desembre de 2013, em centro en la música com a segona educació no formal clau en la meva vida, després de la dansa. Potser dedicaré una última entrada a alguns aspectes més d'aquest tipus d’educació, però en tot cas seran de menys rellevància.

La música fou clau en la meva vida durant uns 13 anys. Ara bé, hi va haver anys molt intensos, durant els quals hi dedicava un munt hores i feia un ventall d’activitats realment ampli durant la setmana, i altres anys de menys dedicació.

Vaig començar als 5 anys, podríem dir que hi va haver un punt àlgid durant la ESO, i després va anar disminuint mica en mica. Em sabia molt de greu deixar d’anar a l'escola de música, però cada vegada m'era més difícil compaginar-ho tot. Per això vaig trigar un parell o tres d'anys a deixar-ho definitivament. Cada vegada feia menys hores perquè l'objectiu era intentar no deixar-ho del tot. Però finalment, vaig haver de prioritzar i renunciar a anar a classes.

Això no vol dir, però, que hagi abandonat la música! És increïble com, a vegades, de sobte, m’entren unes ganes boges de tocar la flauta i ho he de fer perquè són superiors a mi!

Doncs bé, al final vaig decidir dedicar-me plenament a la dansa, treballar més hores per poder començar a tenir una mica més d’estalvis. També necessitava temps per continuar dedicar-me als estudis: l'institut cada vegada exigia més.  

En aquest punt àlgid del qual us parlava vaig arribar a fer llenguatge musical, flauta travessera, música de cambra, grup de flautes, orquestra/banda i flabiol i tamborí.

I què m'ha aportat tot això? Què m'han aportat tantes hores i hores i hores de música? De cantar, tocar instruments, aprendre llenguatge musical i tocar en grup?

Doncs infinitat de coses. Però, per damunt de tot, una persona que vaig arribar a sentir durant molts anys com la meva segona mare. I ara encara li tinc un "carinyo" molt especial.

M’agradaria aprofitar aquesta ocasió per dedicar-te una mica l’entrada a tu, Núria. Perquè a més de música i flauta travessera, m’has ensenyat coses de la vida i m’has fet créixer com a persona. He pogut comptar sempre amb tu per tot. Sabia que els cinc primers minuts de classe podíem parlar tranquil·lament: t’explicava les meves coses perquè m’escoltaves amb atenció i m’aconsellaves amb saviesa.

Encara ara t’explico les meves alegries Núria! Gràcies per ensenyar-me tanta música. Però, sobretot, gràcies per ensenyar-me a estimar-la i per compartir tant amb mi, sempre!

Evidentment, gràcies a la música, també he fet amistats molt especials, de la mateixa manera que moltes altres mestres m'han marcat. Però avui m'ha vingut de gust escriure’t unes frases a tu, Núria, perquè has estat única.

Continuem amb l'aprenentatge com a tal, per això.

Les persones expertes exposen que la música estimula la concentració i l'atenció, que està molt lligada amb les matemàtiques i que implica els dos hemisferis cerebrals. A més a més, diuen que afavoreix al desenvolupament del llenguatge, al pensament lògic i a llegir i a escriure. I finalment, que facilita les relacions i ajuda a crear noves connexions neuronals, cosa que augmenta la capacitat d'aprenentatge.

Acabaré explicant els dos aprenentatges més importants que, personalment, m'ha aportat la música. N’hi ha moltíssims, però, com sempre, he d’autoposar-me un límit de paraules perquè m’enrotllo com una persiana.

El primer és que saber música m'ha fet molt més fàcil sentir (de sentiment o "de cor", que dic jo, no d’escoltar) i entendre la música quan ballo. Trobo que és una avantatge excepcional a l’hora de ballar. I en el meu cas, això és importantíssim (com vau poder llegir la setmana passada).

I el segon és que, sense saber de ciència, estic convençuda que la música m'ha ajudat a ser tant creativa i m'ha fet ser la persona que sóc.