diumenge, 10 de novembre de 2013

MILLORES PER ESDEVENIR GRANS MESTRES (FINLÀNDIA 3)

Acabo, avui sí, 10 de novembre, amb la reflexió a partir del documental sobre Finlàndia de Singulars: “Millorar l’educació per millorar la societat”, de Xavier Melgarejo. En els dos articles anteriors em vaig centrar en el sistema educatiu finlandès. Ara toca parlar del nostre país, de les nostres universitats i dels i de les nostres mestres.

La meva opinió, la que m’he anat formant des de fa molts anys i de la qual estic completament convençuda després d’haver estat quatre anys estudiant el Grau, és que les universitats no acaben de funcionar com haurien, i els i les mestres no som com hauríem de ser.

Recordo la magnífica sorpresa, negativa, evidentment, que em vaig endur després d'estar unes setmanes a la universitat. No m’ho podia creure. No em podia creure que estigués compartint classe amb companys i companyes que havien entrat a aquesta carrera perquè sí, sense tenir ganes reals de ser mestres. No em podia creure que estigués compartint classe amb alguns companys i companyes que en quatre anys haurien de ser mestres i no sabien llegir i escriure correctament!



Aleshores va ser quan vaig començar a pensar seriosament que la selecció per entrar a la carrera hauria de ser molt diferent i molt més acurada.

Segons el meu punt de vista, no tinc clar que calgui ser excel·lent en tot per poder entrar a la carrera de mestre. Ara bé, hi ha altres aspectes que sí que els considero indiscutibles i que crec que s’haurien de comprovar mitjançant entrevistes, proves o el que faci falta abans d’entrar a la universitat. Us comentaré breument els quatre més importants:

● Tenir una vocació immensa de mestre. D’altra forma, veig aquesta professió com un calvari, tant per la persona mateixa com pels nens i nenes.

● Tenir un munt de valors aquí impossibles de comptar (sensibilitat, empatia, l’art de saber despertar les ganes d’aprendre als nens i nenes...).

● Saber parlar correctament la llengua catalana i la castellana, i tenir un mínim d’anglès, cosa que només seria possible si a les escoles i als instituts també hi hagués una millora. Puc afirmar rotundament que he compartit classe durant aquests quatre anys amb persones que no saben parlar bé el català i han sortit de la universitat amb el títol i amb la possibilitat d’entrar a qualsevol escola. Ho trobo una vergonya.

● Saber escriure i expressar-se correctament. Tenir la capacitat d'escriure un text o un treball sense faltes d’ortografia, que s’entengui, que tingui una bona sintaxi... Com pot ser que una persona que està a punt de ser davant d’una classe no sàpiga escriure? Com pot ser que no sigui capaç d’expressar-se mitjançant l’escriptura?

Finalment, estic segura que s’aprèn amb qualsevol mestra (perquè aprenem de les coses que ens agraden i també de les que no), però gràcies al programa de Xavier Melgarejo vaig concloure que és cert que seria una excel·lent opció poder anar a fer les pràctiques a les millors escoles del país. Això ens permetria aprendre de les millors escoles i esdevenir mestres de la mateixa qualitat dels quals hem après.

Aquestes són les primeres millores que faria per tal que el nostre sistema educatiu tingués GRANS mestres. Continuaré proposant-ne d’altres en properes ocasions.

Potser us sembla molt exagerat i penseu que no n’hi ha per tant. O potser també heu tingut la oportunitat de veure-ho i us sentiu la mateixa vergonya i preocupació que sento jo. Espero que sigueu d’aquests segons, perquè us prometo que preferiria no desesperar-me quan penso en què passarà quan aquestes persones siguin davant d’una classe.

Sé que hi ha persones que comparteixen la meva opinió, però necessitem que se’n adoni més gent! Jo ho vaig discutint, ho he fet arribar a la universitat en diverses ocasions i ara ho estic escrivint al blog, però necessitem compartir-ho! Necessitem que tot això s’arregli! Pel bé dels nostres fills i filles! Pel bé del país! Pel futur!

També és cert que, gràcies a la formació continuada, els cursos, les conferències..., tenim la oportunitat d’anar millorant contínuament. Esperem que així sigui! 

2 comentaris:

  1. Molt bona reflexió!! Ja veig que no sóc l'únic que opina el mateix!!
    Molta sort per la freda Anglaterra!!! :):):)

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies Toni! Gràcies per llegir-me, per comentar-me, i per fer-me veure que no estic sola!!!
    Gràcies!!!

    ResponSuprimeix