Continuo avui, tal i com us vaig
prometre, amb la reflexió de Finlàndia a partir del documental de Singulars “Millorar l’educació per millorar
la societat”, de Xavier Melgarejo.
Diumenge passat, dia 27 d’octubre de
2013, comentava la importància de l’engranatge del sistema educatiu, amb el
familiar i el sociocultural: http://www.mireiaserra.cat/2013/10/finlandia-1-engranatge-sistema-educatiu.html
Avui em proposo centrar-me en les altres
dues claus essencials del sistema educatiu finlandès. És evident que n’hi ha
d’altres. De fet, n’hi ha un munt. L’esforç ha estat intentar seleccionar-ne
només tres i compartir-les amb vosaltres per poder començar un debat sobre
aquesta educació ideal.
Diumenge passat vaig acabar l’article
intentant fer veure que ens hem de fer valorar com a mestres. Doncs avui
continuo amb aquesta idea, ja que està totalment lligada amb la segona de les
claus del sistema educatiu finlandès: els
i les mestres.
En el nostre país, la nota de tall per
entrar a la carrera de mestra es troba al voltant del 6. A Finlàndia és més de 9.
Per tant, les estudiants que pretenen a entrar a la universitat per estudiar
aquesta carrera, són excel·lents en tot.
Malgrat això, però, encara han de passar
unes proves de selecció abans de poder cursar el primer any. D'aquesta manera,
s’asseguren que a més de ser excel·lents acadèmicament i tenir un currículum
impressionant, són persones realment amb vocació, sensibilitat i que tenen
experiència amb nens i nenes.
Un cop dins la carrera hauran de fer les
pràctiques en les millors escoles del país, una tesina de final de carrera i un
màster obligatori al acabar la primera formació. Això els permetrà aprendre de
les millors escoles i esdevenir mestres de la mateixa qualitat dels quals ells
han après.
Així doncs, seran mestres excel·lents,
com no podia ser d'altra manera després de passar per tota aquesta formació.
Perdoneu però crec que al final se
m’allargarà un diumenge més aquest tema, perquè estic convençuda que és de
vital importància dedicar-hi el temps que demana i ja se m’està fent massa
llarg.
Així doncs, acabo amb la tercera clau de
les escoles de Finlàndia, i concloc el proper diumenge amb la meva opinió sobre
les universitats catalanes i el perfil que penso que haurien de tenir les persones que volen
dedicar-se a aquesta professió.
Finalment, el tercer aspecte que
considero de vital importància és que els nens i nenes finlandesos han estat els primers d'Europa en competència lectora des de l'any 1992 fins
a l'actualitat. Però... és tot mèrit de l’escola?

A la fotografia adjuntada (extreta del
programa) podeu comprovar que no hi ha cap alumne que es trobi en un nivell
absolutament nul d'aquesta competència i hi ha un 2% que es troba en el nivell
màxim d'excel·lència, a diferència de l'Estat Espanyol
i Catalunya, on hi ha un
1% dels infants en el nivell més baix i un 0% en el més alt.
A més, a Finlàndia, hi ha un 46% de la
mainada que es troba entre els tres nivells més alts, mentre que a Catalunya el
% en aquests tres nivells és del 27% de l'alumnat: quasi la meitat.
I per mi, la importància de tenir una
bona competència lectora, rau en el fet que trobo imprescindible que les
persones sàpiguen llegir i entenguin el que llegeixen, així com que sàpiguen
escriure i expressar-se molt bé.
Crec que saber llegir i escriure són les
dues competències essencials que han de poder dur a terme els nois i noies per
continuar aprenent i ser bons ciutadans i ciutadanes.
També acabaré de comentar aquest punt
extensament en la propera ocasió perquè està estretament relacionat amb l’altre
aspecte que vull comentar del professorat.
En definitiva, que els nens i nenes de
Finlàndia siguin els primers en competència lectora, per mi és una de les claus
del seu èxit. Perquè, com aprendre de qualsevol cosa si no saps llegir bé o no
entens el que llegeixes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada