diumenge, 27 d’octubre de 2013

FINLÀNDIA 1: ENGRANATGE SISTEMA EDUCATIU, FAMILIAR I SOCIOCULTURAL

Avui, 27 d'octubre de 2013, he tornat a veure el Singulars "Millorar l'educació per millorar la societat", del psicòleg i doctor el Pedagogia Xavier Melgarejo, que TV3 va emetre el 5 de desembre de l'any passat: 


Recordo que em va marcar, com tots els reportatges que parlen de l'educació de Finlàndia. I avui m'ha vingut de gust tornar-lo a veure i convidar-vos a llegir algunes de les meves reflexions. 


Començo avui amb un dels aspectes que m'ha semblat de vital importància, i continuo diumenge que ve comentant els altres dos, per mi essencials.

Avui, doncs, em centro en l’engranatge que comenta Xavier Melgarejo entre el sistema educatiu, el familiar i el sociocultural. Aquesta és per mi la condició sine qua non perquè es doni una bona educació. 



Sóc conscient que encara sóc molt jove i em queda un munt per viure i aprendre, però també és cert que ja m’he preocupat per conèixer bastant sobre aquest tema perquè m’interessa moltíssim, i puc afirmar que sense un molt bon engranatge entre aquestes tres estructures, això no funciona.


Ens podem trobar amb l'escola més meravellosa del món i amb la mestra més perfecta de d’univers, però estic convençuda que si les famílies no creuen en l'educació i la societat no té uns bons valors, serà impossible que els nens i les nenes que vagin a aquesta escola estiguin ben educats i ensenyats.



Perquè l'educació no és una cosa només de l'escola, és una responsabilitat de tota la societat. I sincerament, crec, com el psicòleg del qual tenim la oportunitat d’aprendre avui, que a Catalunya mai s'ha apostat realment per l'educació.

A Finlàndia, l'escola és la cirereta del pastís, sostinguda per tota la societat. I els i les mestres estan infinitament ben considerats i respectats. Ser mestra és un honor.

Fa 40 anys que no es toquen les lleis d’educació, a diferència d'aquí, que es modifiquen cada dos per tres. I van ser aprovades pel 80%, independentment dels governs de dretes, d'esquerres i totes les característiques que els diferencien. Tothom hi està d'acord perquè és la seva prioritat. L'educació i la seva importància són indiscutibles. A més, és el país més descentralitzat del món, doncs les decisions es prenen a nivell escolar i a nivell local. Tothom sap que aquí és ben bé al contrari.

I la família és la primera responsable de l'educació dels fills, així com ho és tota la societat. Això no vol dir que no creguin infinitament en l'escola i el professorat. La vida familiar és compatible amb la laboral i l'Estat protegeix la dona i els infants. Les famílies poden escollir entre dur la mainada a la guarderia, tenir una mainadera familiar o quedar-se amb la pròpia mare, per exemple.

Aleshores, com aconseguir que a Catalunya l'educació sigui semblant a la d'allà si no hi ha pastís que ens sostingui? Com aconseguir escoles semblants a Finlàndia si la societat i els polítics no veuen l’educació com la clau de la societat? Com aconseguir assemblar-nos al millor país d'Europa havent-hi famílies que no es preocupen per l'educació de la seva canalla? Com aconseguir que la professió de mestre sigui respectada i considerada si ni el propi professorat s'hi sent?

Aquesta és, al menys, la meva opinió. Fem-nos valorar mestres! Fem-nos valorar com ho fan a Finlàndia! Que no és prou important tenir la responsabilitat d'ensenyar als nens i nenes i aconseguir que esdevinguin bones persones, autònomes i que puguin ser ciutadans i ciutadanes del món? Que no és prou important tenir la responsabilitat d'educar aquells nens i nenes que seran el futur del país?

Com diu Xavier Melgarejo, els infants són els tresors d'una nació! Dediquem-nos-hi plenament!

4 comentaris:

  1. Deu meu Mireia
    t'expliqeus tant bé i ...........de veritat ho has escrit tu això és impressionant!!!
    Però no hem sorprenc massa que surti de tu ja que tu ets genial!!!
    JA m'agradaria qeu fossim com o millor que FInlandia

    ResponSuprimeix
  2. Ostres Anna!!! Gràcies! M'encanta escriure! I quan t'agrada fer una cosa t'hi esforces moltíssim perquè et surti bé. Oi que sí? Sé de sobres que tu també ho fas d'aquesta manera. La veritat és que no sé si algun dia aconseguirem ser com Filnàndia Anna, perquè tal i com explico a l'article, no és només cosa de l'escola arribar a ser com ells. És responsabilitat de tothom: del govern, de la ciutadania... de tothom. De totes maneres, si més no, podem intentar copiar-ne petites coses (que sabem que van molt bé) per anar millorant. No creus? Per això és important conèixer com funciona una de les millors educacions del món. Jo, com a mínim, he après, estic aprenent i aprendré un munt de coses d'ells i intentaré dur-ho a la pràctica de la millor manera possible :D

    Ah, per cert, i està de meravella que et llegeixis això cuca! Aprendràs molt, podrem compartir opinions i m'encantarà començar debats amb tu sobre educació! PRECIOSA!

    ResponSuprimeix
  3. Jejeeje jo ja sabia que t'agradava escriure pero que t'encantes que guai!!!!!!!!!!!! (Dic que guai perque a sobre que t'encanta ho fas molt bé)
    Si, si t'agrada algo t'hi esforçes i molt!!!
    JA.... bé és que jo et segueixo el perfecte exemple que hem dones!!!
    Tens rao es bastant dificil qeu de cop i volta tot canvi de cop i volta, pero a poc a poc si qeu podem anar canviant.

    Siiii aprenc moltes coses!!!!
    I m'encanta aprendre i m'agrada més si ve de tu!!!
    Molts petons

    ResponSuprimeix