FINLÀNDIA 1: ENGRANATGE SISTEMA EDUCATIU, FAMILIAR I SOCIOCULTURAL

Avui, 27 d'octubre de 2013, he tornat a veure el Singulars "Millorar l'educació per millorar la societat", del psicòleg i doctor el Pedagogia Xavier Melgarejo, que TV3 va emetre el 5 de desembre de l'any passat: 

Recordo que em va marcar, com tots els reportatges que parlen de l'educació de Finlàndia. I avui m'ha vingut de gust tornar-lo a veure i convidar-vos a llegir algunes de les meves reflexions. 

Començo avui amb un dels aspectes que m'ha semblat de vital importància, i continuo diumenge que ve comentant els altres dos, per mi essencials.

Avui, doncs, em centro en l’engranatge que comenta Xavier Melgarejo entre el sistema educatiu, el familiar i el sociocultural. Aquesta és per mi la condició sine qua non perquè es doni una bona educació. 

Sóc conscient que encara sóc molt jove i em queda un munt per viure i aprendre, però també és cert que ja m’he preocupat per conèixer bastant sobre aquest tema perquè m’interessa moltíssim, i puc afirmar que sense un molt bon engranatge entre aquestes tres estructures, això no funciona.

Ens podem trobar amb l'escola més meravellosa del món i amb la mestra més perfecta de d’univers, però estic convençuda que si les famílies no creuen en l'educació i la societat no té uns bons valors, serà impossible que els nens i les nenes que vagin a aquesta escola estiguin ben educats i ensenyats.

Perquè l'educació no és una cosa només de l'escola, és una responsabilitat de tota la societat. I sincerament, crec, com el psicòleg del qual tenim la oportunitat d’aprendre avui, que a Catalunya mai s'ha apostat realment per l'educació.

A Finlàndia, l'escola és la cirereta del pastís, sostinguda per tota la societat. I els i les mestres estan infinitament ben considerats i respectats. Ser mestra és un honor.

Fa 40 anys que no es toquen les lleis d’educació, a diferència d'aquí, que es modifiquen cada dos per tres. I van ser aprovades pel 80%, independentment dels governs de dretes, d'esquerres i totes les característiques que els diferencien. Tothom hi està d'acord perquè és la seva prioritat. L'educació i la seva importància són indiscutibles. A més, és el país més descentralitzat del món, doncs les decisions es prenen a nivell escolar i a nivell local. Tothom sap que aquí és ben bé al contrari.

I la família és la primera responsable de l'educació dels fills, així com ho és tota la societat. Això no vol dir que no creguin infinitament en l'escola i el professorat. La vida familiar és compatible amb la laboral i l'Estat protegeix la dona i els infants. Les famílies poden escollir entre dur la mainada a la guarderia, tenir una mainadera familiar o quedar-se amb la pròpia mare, per exemple.

Aleshores, com aconseguir que a Catalunya l'educació sigui semblant a la d'allà si no hi ha pastís que ens sostingui? Com aconseguir escoles semblants a Finlàndia si la societat i els polítics no veuen l’educació com la clau de la societat? Com aconseguir assemblar-nos al millor país d'Europa havent-hi famílies que no es preocupen per l'educació de la seva canalla? Com aconseguir que la professió de mestre sigui respectada i considerada si ni el propi professorat s'hi sent?

Aquesta és, al menys, la meva opinió. Fem-nos valorar mestres! Fem-nos valorar com ho fan a Finlàndia! Que no és prou important tenir la responsabilitat d'ensenyar als nens i nenes i aconseguir que esdevinguin bones persones, autònomes i que puguin ser ciutadans i ciutadanes del món? Que no és prou important tenir la responsabilitat d'educar aquells nens i nenes que seran el futur del país?

Com diu Xavier Melgarejo, els infants són els tresors d'una nació! Dediquem-nos-hi plenament!