APRENDRE A ESCOLLIR

Trobo que escollir és un dels aprenentatges més importants de la vida. Perquè escollir és el que ens permet decidir sobre nosaltres i la nostra vida; sobre qui som, què volem i cap a on volem anar. És per això que trobo imprescindible ensenyar a escollir als nens i nenes a l'escola. Perquè la finalitat última de l'educació ha de ser fer créixer infants autònoms, que siguin capaços de continuar aprenent durant tota la vida i decideixin sempre quin volen que sigui el seu camí. 

Avui comparteixo amb vosaltres un dels múltiples exemples que va contribuir a ensenyar-me a escollir (segurament algun dia us parlaré d'altres), i un recurs que he trobat al meu diari d'aula de l'escola "25 de setembre" de Rubí que ens pot servir per ajudar als nens i nenes en aquesta tasca. És del dimarts 6 de novembre de 2012 i porta per títol "Un dels recursos preferits de la Carme: les preguntes màgiques". 

Començo per la pròpia experiència: els tallers de la meva escola "Torre de la llebre"; allò que em va ajudar a saber què m’agradava i què no. De fet, penso que haver fet aquests tallers és una de les coses que va contribuir després, de més gran, a que m’agradés fer tantes coses. 

Doncs bé, a principi de curs s’havia de triar el taller que faries cada dia de la setmana, entre quatre possibilitats. Era una activitat que es feia abans de dinar i que tenia una durada d'una hora. Podia ser des de hoquei fins a ceràmica passant per macramé i biblioteca. 

Recordo que els primers anys m’ho escollien els pares, però mica en mica em van anar donant aquesta responsabilitat i només em posaven com a condició, fer natació i algun altre esport. Els altres tres dies em deixaven completa llibertat. Aleshores no m’adonava gaire de la importància de poder i saber escollir. Però anys més tard, reflexionant sobre les eleccions que he dut a terme fins ara, vaig poder comprovar que quan vaig començar a aprendre a triar va ser aleshores. Llavors em vaig adonar de la seva importància. 

Tenia la possibilitat de fer un munt de coses diferents, i totes elles interessantíssimes, però només en podia escollir una per cada dia de la setmana. Era una decisió que prenia, a començament de cada curs, amb molta calma i tranquil·litat, molta il·lusió, i amb els pares sempre al costat per orientar-me i ajudar-me a veure els avantatges i els inconvenients de cada taller. Per mi, era una decisió important. Els pares m’ho van ensenyar així. El meu objectiu era que em quedés una setmana equilibrada, amb tallers de tota mena.

I acabo amb les preguntes màgiques: M’agrada molt tot el que treballa la Carme a les classes de competència social i la manera com ho ensenya. Avui continuem amb un dels seus recursos preferits: les preguntes màgiques. Es tracta del següent esquema: “Què he de fer”, “De quantes maneres puc fer-ho”, “Quina és la millor?” i “Com ho he fet”. 

La veritat és que em sembla un recurs fantàstic, ja que serveix per totes les situacions de la vida quotidiana. Estic convençuda que és essencial que els infants, des de ben petits, entenguin que no poden fer les coses de la primera manera que se’ls passi pel cap. Han de saber buscar totes les formes possibles de fer-ho i saber triar quina és la millor, fixant-se amb els avantatges i els inconvenients de cadascuna. Si es queden amb la primera forma que se’ls acut, difícilment serà la millor. 

Per decidir has de valorar les opcions que tens, i no valorar les opcions que tens també és decidir, però sense criteri. M’encanta perquè és un recurs que fa determinar l’estratègia a seguir, però sobretot fa pensar i reflexionar sobre les pròpies accions. També és imprescindible autoavaluar sempre, tant el procés com el resultat. Només d’aquesta manera podrem millorar, assolir els aprenentatges i aprendre dels encerts i dels errors. 

La manera de treballar avui aquest esquema és pensant, en grup, la manera de resoldre aquests problemes: “Vull anar al cinema i no tinc diners”, “He d’anar al dentista i tinc molta por” i “Tinc classe d’anglès i no he dut el diccionari”. M’agraden les situacions perquè són molt properes a ells, i això fa que se sentin identificats i que, per tant, s’impliquin moltíssim. Primer han de pensar en una solució individualment, i a continuació, en equip, han d’anar escrivint totes les opcions que se’ls acudeixin fins a escollir la que els sembli més adequada. Per acabar, cada grup llegeix la seva solució en veu alta i es fa un petit debat per tal de valorar la solució que han proposat.