LA MEVA BIOGRAFIA EDUCATIVA: EDUCACIÓ FORMAL

Crec que és important que la meva primera entrada sigui una pinzellada de la meva biografia educativa.

Per una banda, perquè explicant-vos com ha estat la meva educació al llarg de tots aquests anys, em coneixereu encara una mica més. Per altra banda, perquè, tal i com us vaig explicar a la primera entrada, la meva intenció és que aquest sigui un blog personal i d’educació. Doncs no trobo millor manera que començar fent un viatge per la meva pròpia educació. 

Ara només en podré fer una pinzellada però us explicaré un munt més de cada punt en properes entrades! I com que estic realment d'acord amb aquella frase de "val més una imatge que mil paraules", he fet un muntatge fotogràfic molt simple com a resum de la meva educació escolar al llarg de tots aquests anys. L’objectiu ha estat intentar seleccionar (cosa que m'ha estat realment difícil) els fets més importants de tot aquest temps.

Si hagués d’escollir una sola paraula per resumir la meva biografia educativa, seria: felicitat. Per això tantes fotografies il·luminades per somriures. Perquè un cop graduada, i mirant enrere, no puc evitar somriure i pensar en la gran felicitat que sento i he sentit tots aquests anys.

La Torre de la Llebre, l'escola on vaig viure tota la primària, sempre serà el meu refugi. I en dic refugi perquè ho sento d'aquesta manera. Perquè és com casa meva, és aquell lloc que es manté intacte al llarg dels anys i on sé que sempre hi trobaré aquelles mestres que em van acompanyar durant els primers anys de la meva vida. És l’escola que em va fer créixer i que tindré sempre com a model.

De l’institut recordo les dures èpoques d’estudi, sobretot a batxillerat, però també cent moments feliços que no oblidaré. El viatge a Itàlia, de 4t, va ser importantíssim, així com l’intercanvi que vam fer amb estudiants d’un institut d’Holanda a 1r de batxillerat per practicar l'anglès. Els dos fets que encara van marcar més un abans i un després a la meva vida, però, van ser el Campus Ítaca i el Treball de Recerca.

El Campus Ítaca em va fer créixer un munt com a persona. Em va servir per conèixer la universitat, aprendre moltíssim i convèncer-me per estudiar la carrera a la UAB. I el Treball de Recerca fou titulat “Ús, abús i addicció a Internet” i el considero un punt d’inflexió perquè m'atreviria a dir que és el treball més "gran" que he fet mai. M’hi vaig esforçar, aprendre i dedicar moltíssim i va ser gràcies a aquest que vaig aprendre a fer un treball com cal.

Després ja va venir la selectivitat i la universitat. És cert que a la universitat com a tal he après molt, i recordo vídeos, sortides i classes que mai oblidaré. No obstant, si m’hagués de quedar amb alguna cosa, em quedaria amb les pràctiques i els treballs que hi han estat lligats. Les pràctiques de tercer curs a la Bressola de Prada durant 5 setmanes em van significar un creixement, tant personal com acadèmic i professional, que mai m'hauria imaginat. I les de quart a l'escola "25 de setembre" de Rubí em van permetre, entre moltes altres coses, fer un Treball de Fi de Grau del que n'estic orgullosíssima.

La universitat ha estat la que m’ha donat les eines per poder complir el meu somni i intentar ser com els i les grans mestres que m’han marcat a la vida. Ara només em queda no deixar mai d'aprendre i de formar-me. Així que aquesta és la meva biografia educativa, però només fins al moment!