I la
tercera entrada d'aquest blog que amb tanta il·lusió estic escrivint, no puc
deixar de dedicar-la a totes aquelles mestres de les quals he après
incomptables valors. (Ja m'hi dedicaré en una altra entrada, però ja us avanço
que escric en llenguatge no sexista, doncs és per aquest motiu que quan llegiu
"mestres" heu de pensar en "els mestres i les mestres",
perquè faig servir l’article femení referint-me a "persones").
Avui dono gràcies a les mestres que m'han ensenyat coneixements, evidentment. Però aquesta entrada està reservada a les que m'han ensenyat valors. Avui dono les gràcies a les mestres que m'han fet créixer com a persona i m'han dedicat el seu temps més enllà de l'aula. A les que m'han omplert de felicitat els meus dies i a les que me'ls han fet una mica més senzills en moments difícils. Aquesta entrada és per totes aquelles mestres que han anat molt més enllà "del que tocava" i que s'han preocupat més per "fer" bones persones que cervells plens de dades.
I sobretot, el redactat d’avui és per totes aquelles mestres que m'han transmès la importància d'ensenyar tot això als "meus" nens i nenes. Gràcies, mestres!