diumenge, 3 de juliol de 2016

COMUNICACIÓ

Avui em ve de gust recomanar-vos aquesta excel·lent conferència de l'educadora emocional i codirectora de La Granja Escola Cristina Gutiérrez. Ella parla sobretot per a pares i mares, ja que la conferència es titula "Gestionando hijos", però no és gens difícil portar-ho al meu terreny: al de mestra.

M'encanta quan la Cristina fa aquesta reflexió: els pares i mares estan comunicant un munt de coses durant tot el dia als seus fills i filles, des que els lleven fins que els posen a dormir.


Us imagineu la quantitat de coses que comuniquem cada dia les mestres als nostres infants des que arriben a l'escola fins que se'n van? Sovint estan més hores amb nosaltres que no pas amb la seva família, doncs fixeu-vos fins a quin punt som un exemple per ells. Hem de ser totalment conscients del que estem dient al nostre alumnat en tot moment, però no només amb les paraules sinó sobretot amb les mirades.

També m'agrada moltíssim quan parla de la importància de tenir somnis i d'explicar als nostres fills, filles i alumnes tot el que estem fent perquè es facin realitat. Només així la mainada també voldrà tenir somnis i complir-los.

Acabo demanant-vos el que la Cristina demana a tot el públic de la conferència: feu veure a tots els nens i nenes que us rodegen que són importants per a vosaltres. 

diumenge, 26 de juny de 2016

QUAN...

Quan les classes es buiden i els infants ja no venen a l'escola... Quan t'adones que el vent s'ha endut les abraçades i s'han acabat els petons a qualsevol hora i per qualsevol motiu... Quan ja no sents els 25 "Bon dia!" ni els 25 "Fins demà!"... Quan te'n vas a casa sense haver posat ni els encarregats i encarregades de demà ni la nova careta d'avui al calendari... Quan poses música abans de les 9 i només la sents tu... 

Aleshores, i només aleshores, t'adones de com de freda n'és l'aula sense ells.

Gràcies, taurons blancs, per haver-me ensenyat tant. Gràcies per regalar-me la millor de les aterrades que hauria pogut tenir al meu país després de set mesos i mig a Nicaragua.

Gràcies també famílies, mestres, Margarita, Marta... per tot. 

diumenge, 19 de juny de 2016

BON ESTIU!

Aquestes vacances d'estiu...

Llegeix tot el que puguis, però no perquè hagis de fer-ho, sinó perquè l'estiu inspira somnis i aventures. Intenta escriure un diari de totes les coses que et passin i els llocs que visitis. Jo he he fet sempre i t'asseguro que és meravellós. I escriu també els somnis que hagis tingut perquè tard o d'hora es compliran. Intenta no deixar-te els punts i les majúscules :) i no t'oblidis de repassar tots aquests verbs: jugar, dibuixar, pintar, escoltar música, imaginar, explorar, saltar, dormir, ajudar, crear, construir i abraçar. Fes molt esport i balla.

Balla que és el més bonic d'aquesta vida! I si tens oportunitat de viatjar una mica, encara que sigui una mica i per aquí Catalunya, aprofita perquè aprendràs moltíssim encara que no te n'adonis!

Aquest estiu respecta als altres i comparteix. Riu cada dia i no deixis d'aprendre.

Una abraçada a tota la família i molt bon estiu!

Mireia Serra Busqué

diumenge, 12 de juny de 2016

GRANJA ESCOLA DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

Aquest estiu tindré el plaer de treballar a la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera. És un somni que tenia des que vaig fer allà un curs d'educació emocional per a mestres i per fi aquest juliol es farà realitat: seré educadora emocional durant dues setmanes. Què millor que estar de colònies treballant amb nens i nenes les emocions? Dues de les meves passions juntes!

La Granja Escola té un mètode que treballa tant les habilitats individuals com les grupals: fomenta el treball en equip, la convivència, l'autoestima, el respecte, la importància d'expressar-se i la confiança tant en els altres com en la persona mateixa. I tot això és vital. La Granja Escola té un mètode que fa que els infants s'adonin que han estat feliços, han après molt i han crescut com a persones.

diumenge, 5 de juny de 2016

CURIOSITAT PER CONÈIXER ALTRES MÓNS (ROSER SALAVERT)

Fa unes setmanes en Carles Capdevila va entrevistar la Roser Salavert i la conversa va ser publicada al Diari Ara. L'entrevista em va interessar molt i em va fer pensar en tres qüestions que tinc ganes de compartir amb vosaltres.

El primer aspecte molt interessant que exposa Roser Salavert és que "el que és molt i molt important és com fem servir el temps. Com fas servir les moltes o poques hores que tens l’alumne davant teu a l’aula". Hi estic completament d'acord. El més important no és la quantitat d'hores de les quals disposem, sinó la gestió que en fem.

diumenge, 29 de maig de 2016

LA NOSTRA CLASSE (ELS TAURONS BLANCS) A TRAVÉS DE QUATRE IMATGES

Hem fet un quadre d'encarregats i encarregades per prendre responsabilitats i saber quan ens tocarà cada càrrec.

Per fí tenim el nostre quadre numèric. Gràcies per fer-lo boniques! També podeu veure el magnífic treball de colors primaris, secundaris i terciaris que vam fer.

Aquí tenim el nostre calendari amb les carones grogues, verdes i daurades. Les vermelles les vaig deixar a casa perquè estava convençuda que no caldria posar-ne ni una, i així és. Dijous va ser un dia preciós i vam sortir tan contents i contentes de l'escola! Avui somiaré que demà aconseguim una altra carona daurada.

I aquí tenim la meva roda de les emocions i les escales individuals que vam començar a fer divendres. Tots els infants van tenir l'oportunitat de començar a l'escala FANTÀSTICA però alguns van baixar durant el dia. Segur que demà tornarem a estar tots i totes per dalt, oi que sí?

diumenge, 22 de maig de 2016

COMPARTIR ÉS EL QUE ENS ENRIQUEIX

Abans de res, he de dir-vos que el que més il·lusió em fa és llegir els vostres comentaris. De fet, un dels motius principals pels quals escric aquest blog és aquest: per aprendre de vosaltres i reflexionar sobre el que m'exposeu.

Un dia "Annlee" em va deixar un comentari que vaig agrair moltíssim, com tots els que em feu, i em va semblar prou interessant com per escriure'n una entrada. Ho tenia pendent des d'aleshores. Em preguntava com valoro l’aspecte del modelatge i el de compartir coneixements entre mestres.

diumenge, 15 de maig de 2016

TREBALLO A L'ESCOLA BISBAT D'ÈGARA DE TERRASSA!


Estic escrivint aquestes paraules avui diumenge 15 de maig de 2016, malgrat que ja fa tres setmanes que treballo a l'escola Bisbat d'Ègara de Terrassa. És la meva primera substitució a l'escola pública i el segon centre on treballo.

Quan penso que avui fa tot just un mes que sóc al meu país, em sembla mentida. Si tot hagués anat com teníem previst faria tan sols quatre dies de la nostra arribada, però tot passa per alguna cosa i estic encantadíssima que les coses hagin anat com han anat.

Vaig arribar el divendres 15 d'abril i vaig començar a treballar el dilluns 25. Espectacular! Teòricament eren sis dies a jornada completa però aviat vaig saber que acabaria essent fins a final de curs i vaig estar molt i molt contenta.

Sóc mestra de primer d'uns nens i nenes preciosos als quals intento regalar cada dia tot l'amor possible perquè estic convençuda que només així seran feliços i, per tant, podran aprendre. Alhora, ells són infinitament carinyosos amb mi i cada dia em permeten gaudir de la seva manera de pensar tan i tan lògica i contemplar com arriben a raonar tenint sis i set anys. Gràcies, taurons blancs, per ensenyar-me tant cada dia. 


diumenge, 8 de maig de 2016

KLASS 2

Avui, quatre cosetes que em van quedar per comentar-vos de la pel·lícula "Klass".

Abans de res, cal saber que el pitjor del film és que està basat en fets reals. Fou una massacre a l'escola de secundària de Columbine (Estats Units) de l'any 1999. Van morir un total de 12 alumnes, 1 professor i els 2 nois que es van acabar suïcidant, i 24 van resultar-ne ferits. Un veritable malson.

"Klass" és un film sobre el bullying extrem, però no hem d'oblidar que el maltractament comença amb una mirada, una paraula, un gest. 

diumenge, 1 de maig de 2016

KLASS 1

Avui escric aquestes paraules amb una indignació immensa.

Acabo de veure la pel·lícula "Klass" (un drama realitzat pel director IImar Raag a Estònia) i, com em passa sovint, he sentit la necessitat d'escriure immediatament. És millor escriure aquestes coses en calent encara que et tremolin les mans.

"Klass" és una películ·la esgarrifosa, crua i realista sobre el maltractament escolar, tan infravalorat i tan present alhora, a la nostra societat.

És una pel·lícula que porta el bullying fins a les seves últimes conseqüències, tot i que per a mi això no és el més important. L'apoteòsic final no és més que una conseqüència extrema que tan debò aconsegueixi fer pensar a algunes persones sobre l'autèntica gravetat de l'assumpte. La meva indignació ha començat ja en les primeres escenes.